Vivo X300 Ultra vs X100 Ultra: val la pena canviar només per la càmera?

El Vivo X100 Ultra encara és una de les càmeres mòbils preferides de WomanTechFan, malgrat tenir més de dos anys. Per saber si l’X300 Ultra justifica el canvi, la creadora compara fotografies automàtiques i vídeo de dia i de nit. El resultat és menys obvi que una simple victòria del model nou: l’X300 ofereix més eines i millors càmeres secundàries, però l’X100 conserva una imatge característica i una estabilització excel·lent.

La comparativa no està patrocinada i l’autora diu haver comprat el dispositiu. Les preferències de color continuen sent subjectives, però les proves posen sobre la taula la decisió més important abans de mirar cap sensor: 35 mm o 23 mm com a focal principal.

35 mm contra 23 mm: dues maneres de mirar

L’X300 Ultra adopta una càmera principal equivalent a 35 mm, mentre que l’X100 Ultra parteix de 23 mm. Els 35 mm omplen més el marc, afavoreixen retrat ambiental i fotografia de carrer, i redueixen la sensació de gran angular. Els 23 mm inclouen més context i resulten còmodes en interiors, grups i paisatge.

No és una diferència que es pugui corregir sempre caminant. Amb l’X300, obtenir 23 o 28 mm implica recórrer a l’ultra gran angular o a una combinació de retall i processament, amb una baixada de detall i algun canvi de color. Amb l’X100, passar de 23 a 35 mm és un retall menys extrem de la càmera principal.

L’X300 utilitza el Sony LYT-901 de 200 megapíxels i mida 1/1,12 polzades; l’X100, un LYT-900 d’una polzada. En automàtic, la diferència de detall de la principal és petita. Per a una actualització, la focal pesa més que la generació del sensor.

Perfils de color: identitat a l’X100, control a l’X300

Tots dos ofereixen perfils com Vivid i ZEISS. WomanTechFan evita habitualment el Vivid de dia perquè prefereix menys saturació i nitidesa. Encara que comparteixin el nom ZEISS, el resultat no és idèntic: l’X100 produeix un color més singular i cinematogràfic; l’X300 tendeix a una imatge neutral i tècnicament neta.

La novetat de l’X300 és la personalització. Cada perfil pot guardar la seva pròpia paleta, exposició, brillantor, nitidesa i vinyeta. La creadora construeix un ajust inspirat en el ZEISS de l’X100: rebaixa nitidesa, modifica ombres i afegeix una vinyeta discreta. No el replica del tot, però s’hi aproxima.

El mode de 25 megapíxels i Raw Lightning no transformen la comparativa. A les escenes mostrades, l’augment de detall és discret i no sempre supera clarament l’automàtic.

L’ultra gran angular és el salt més clar

Les dues càmeres cobreixen un angle semblant, però la de l’X300 Ultra és molt superior segons la prova. Vivo especifica un sensor LYT-818 de 50 MP i 1/1,28 polzades, gran per a una focal de 14 mm. Conserva millor detall, llum i consistència que l’ultra gran angular de l’X100.

Aquesta millora també redueix el problema creat pel principal de 35 mm: quan cal un enquadrament obert, l’X300 disposa d’una base molt més competent. No elimina el canvi de perspectiva entre 14 i 35 mm, però fa que el recurs a la càmera ampla sigui menys penalitzador.

Per a qui fotografia interiors o paisatge sovint, aquest pot ser un motiu d’actualització més convincent que la principal.

Teleobjectiu, macro i zoom: avantatge petit per al nou

L’X300 incorpora el sensor HP0 de 200 MP a 85 mm; l’X100 utilitza l’HP9, també molt valorat. Tots dos enfoquen prou a prop per a telemacro. L’X300 respon una mica més ràpid i reté lleugerament més detall, però les actualitzacions han millorat molt l’enfocament de l’X100.

Fins a 20x costa triar un guanyador. Les fotografies de l’X100 poden semblar més naturals, mentre que l’X300 ofereix tres nivells de millora supertele: desactivada, normal i extrema. La creadora prefereix apagar-la fins a 20x i activar el nivell normal més enllà. L’extrem fa aparèixer contorns i textura d’aspecte artificial.

En macro, l’X100 arriba a una ampliació indicada de 690 mm i l’X300 a 460 mm. Més augment no equival automàticament a millor foto: focus, estabilitat i processament donen a l’X300 un petit avantatge de claredat.

Retrat i nit: més opcions contra més consistència

L’X300 ofereix retrats a 14, 35, 50, 85 i 135 mm, amb diferents perfils de color. L’X100 disposa de 24, 35, 50, 85, 100 i 135 mm, però una aparença principal més fixa. Tots dos separen bé el subjecte; l’X300 retalla una mica millor els cabells.

Amb els efectes de bellesa apagats, els tons de pell són naturals als dos. El Vivid de l’X300 pot aclarir massa la pell, de manera que l’autora torna sovint a ZEISS. El perfil únic de l’X100 és menys configurable però més previsible.

De nit, el model antic continua al nivell del nou en moltes escenes. La principal de 35 mm de l’X300 evita alguns retalls nocturns febles a 23 o 28 mm, però l’X100 manté molt detall amb la seva focal nativa. El mode d’acció també rendeix de manera semblant, amb més desenfocament quan la llum artificial és difícil.

Vídeo: l’X300 guanya en eines, l’X100 en estabilitat

Vivo anuncia a l’X300 vídeo multifocal 4K120, Dolby Vision i Log de 10 bits, amb APV, monitoratge 3D LUT i integració ACES. La comparativa destaca que pot canviar d’objectiu mentre grava Log, restaurar color al telèfon i utilitzar mode Film o bloqueig d’horitzó. L’APV conserva molta informació, però genera fitxers enormes.

L’X100 és més limitat en Log i personalització, però la seva imatge equilibrada encara funciona. Durant el dia, la diferència d’estabilització és petita; a la nit, l’autora troba l’X100 sorprenentment millor. L’X300 hauria de suavitzar més les transicions entre càmeres.

El model nou recupera avantatge en els micròfons, sobretot amb vent. Els clips 4K60 de la prova també mostren que cap càmera frontal clava sempre el color: en una escena nocturna, una envermelleix la cara i l’altra l’aclareix massa.

Veredicte: només canviaria per 35 mm i vídeo Pro

L’X300 Ultra és el sistema més complet. Té un ultra gran angular molt millor, més control de color, un teleobjectiu lleugerament superior i un flux de vídeo professional que l’X100 no iguala. També accepta teleconvertidors externs de 200 i 400 mm equivalents.

Però l’X100 Ultra no queda obsolet. La principal de 23 mm és més versàtil per a alguns usuaris, el perfil ZEISS manté una identitat atractiva i l’estabilització pot superar el successor. WomanTechFan només faria el salt per necessitat real dels 35 mm o del vídeo avançat. Si aquestes dues funcions no són prioritàries, conservar l’X100 és una decisió plenament raonable.