OPPO Find X9 Ultra vs Vivo X300 Ultra: dues càmeres «Ultra» i cap guanyador absolut

L’OPPO Find X9 Ultra i el Vivo X300 Ultra comparteixen mida, resolució, processador i dues càmeres de 200 MP. Aquesta semblança porta Eddy Kora a plantejar la comparativa com un empat tècnic: per a la majoria de compradors, diu, el preu i les preferències personals pesaran més que diferències petites en una fotografia.

La idea general és raonable, però les fitxes oficials obliguen a afinar-la. Les pantalles no funcionen exactament igual, les càmeres principals comparteixen sensor però no enquadrament, i la bateria europea del Vivo no té la capacitat que afirma el vídeo. Tampoc es pot convertir una apreciació visual en un «5%» de qualitat sense una metodologia de mesura.

Pantalles gairebé bessones, però no idèntiques

Tots dos utilitzen un panell AMOLED QHD+ de 6,82 polzades i 3.168 × 1.440 píxels, amb lector d’empremtes ultrasònic. També tenen protecció IP68 i IP69 en condicions de laboratori. El vídeo parla d’IP69K i suggereix que es poden submergir sense preocupació; les fitxes globals consultades no indiquen la lletra K, i Vivo recorda que la resistència a l’aigua no és permanent. La certificació no equival a una garantia contra qualsevol dany per líquids.

La diferència més clara és la freqüència. OPPO especifica un rang adaptatiu d’1 a 120 Hz i un màxim de 144 Hz només en alguns jocs. Vivo publica un rang d’1 a 144 Hz. El Find X9 Ultra arriba a 1.800 nits en HBM i 3.600 de pic HDR; el X300 Ultra anuncia 4.500 nits de pic local, una xifra que tampoc representa la brillantor sostinguda de tota la pantalla.

En ús normal, la resolució i la mida faran que l’experiència sigui molt pròxima. Això no converteix els panells en la mateixa peça ni permet deduir quin manté millor la brillantor sense una prova instrumental.

El mateix Snapdragon no assegura el mateix rendiment sostingut

Els dos incorporen el Snapdragon 8 Elite Gen 5 i emmagatzematge UFS 4.1. Les configuracions depenen del mercat: OPPO publica, entre d’altres, 12 GB + 512 GB, mentre que Vivo ofereix globalment 16 GB + 512 GB o 16 GB + 1 TB i, a Espanya, 16 GB + 1 TB. Per això no convé donar per fet que tots dos es venen amb la mateixa memòria.

Eddy Kora concedeix l’avantatge en jocs al Vivo. Segons la seva experiència amb generacions anteriors, OriginOS tolera més temperatura abans de reduir el rendiment, mentre que ColorOS faria una baixada més brusca en superar aproximadament els 42 graus. El mateix autor admet que aquesta explicació no es limita al Find X9 Ultra.

La comparativa no mostra una prova simultània amb temperatura ambient, consum, fotogrames i versió de programari controlats. Per tant, és una hipòtesi basada en l’experiència del creador, no un resultat reproduïble d’aquest cara a cara. En canvi, valora ColorOS com una capa més fluida i global, amb funcions d’IA menys restringides que les que ha trobat al Vivo.

OPPO guanya capacitat; la bateria europea del Vivo és de 6.600 mAh

El Find X9 Ultra té una bateria típica de 7.050 mAh, càrrega per cable de 100 W i càrrega sense fil de 50 W. El X300 Ultra combina 6.600 mAh amb 100 W per cable i 40 W sense fil. La diferència de 450 mAh afavoreix OPPO sobre el paper, però l’autonomia real també depèn de pantalla, càmera, xarxa, temperatura i gestió del sistema.

El vídeo assegura que la variant europea del Vivo queda en 6.400 mAh i que els 200 mAh restants estan limitats per programari. La pàgina oficial de Vivo Espanya no ho confirma: publica 6.600 mAh de capacitat típica i 6.395 mAh de capacitat nominal. Aquest segon valor no és una limitació artificial, sinó una manera diferent d’expressar la capacitat mínima garantida respecte de la típica.

No hi ha en el vídeo una prova d’autonomia normalitzada. La conclusió prudent és que OPPO parteix d’una capacitat superior i una càrrega sense fil lleugerament més potent; la durada exacta exigeix mesurar dues unitats amb el mateix ús.

Dues principals de 200 MP amb una mirada diferent

Tots dos comparteixen el Sony LYTIA 901 de 200 MP i tipus 1/1,12 polzades com a càmera principal, però l’òptica canvia el resultat. OPPO adopta aproximadament 23 mm equivalents i una obertura f/1,5; Vivo opta per 35 mm i f/1,85. El primer ofereix un camp més ampli, mentre que el segon s’acosta a una focal documental clàssica. No són càmeres intercanviables encara que el sensor sigui el mateix.

El Vivo equipa un ultra gran angular de 14 mm, 50 MP, sensor LYTIA 818 de tipus 1/1,28 i estabilització òptica. L’OPPO també és de 50 MP, amb f/2,0 i un camp de 123 graus. El vídeo diu que alguns comparadors prefereixen OPPO en foto o vídeo, però no presenta una sèrie pròpia prou sistemàtica per declarar-ne un guanyador.

Els teleobjectius de 200 MP també responen a prioritats diferents. OPPO utilitza una focal d’uns 70 mm, f/2,2 i un sensor de tipus 1/1,28; Vivo arriba a 85 mm, f/2,67, sensor de tipus 1/1,4 i estabilització de tres graus anunciada per la marca. El sensor d’OPPO és una mica més gran, però la focal de Vivo dona més abast natiu. La qualitat final depèn d’òptica, estabilització i processament, no només de la mida.

El 10x d’OPPO és una lent extra, no una victòria automàtica

OPPO afegeix una quarta càmera fotogràfica: un teleobjectiu de 50 MP, f/3,5 i 10x òptic, equivalent a uns 230 mm. El Vivo té tres càmeres d’imatge i un sensor de color de 5 MP; també ofereix teleconvertidors externs de 200 i 400 mm equivalents. Comparar només el nombre de cercles del mòdul deixa fora una part de l’ecosistema.

El 10x integrat és un avantatge pràctic amb bona llum perquè evita el retall digital i permet enquadrar subjectes llunyans. Eddy Kora aprecia una mica més de detall que al Vivo de dia, però considera que de nit la diferència es redueix i el sensor continua patint. La lent extra amplia les opcions; no millora automàticament cada fotografia.

La crítica més concreta recau en els retrats nocturns del Vivo. Els exemples del vídeo mostren cares amb un processament d’IA agressiu des del teleobjectiu, fins i tot després de desactivar les opcions visibles de retoc. És una observació útil, però pot variar amb el firmware, el mercat i el mode de càmera.

El percentatge de «només un 5%» que el creador assigna a diverses diferències és una manera informal de dir que les veu petites. No prové d’una puntuació cega, fitxers RAW, exposició igualada ni mètrica publicada i, per tant, no s’ha d’interpretar com una dada.

Quin convé comprar?

L’OPPO ofereix més bateria, un 10x integrat i una experiència de programari global que el vídeo troba menys restrictiva. El Vivo respon amb un ultra gran angular gran i estabilitzat, una principal de 35 mm, un teleobjectiu de 85 mm molt estabilitzat i vídeo Log 10 bits 4:2:2 fins a 4K 120 fps anunciat per la marca.

Eddy Kora acaba decantant la compra pel gust i el pressupost. Els preus que cita —aproximadament 1.600 o 1.700 euros per a l’OPPO i més de 2.000 per al Vivo global— corresponen al moment i als mercats consultats pel creador; ofertes, capacitat i distribució poden canviar.

No hi ha un vencedor universal. Per a llarg abast sense accessoris i autonomia, l’OPPO té arguments clars. Per a una focal principal més tancada, ultra gran angular estabilitzat i tele de 85 mm, el Vivo proposa un sistema diferent, no inferior per definició. La decisió útil és triar les focals i el processament que encaixen amb les fotografies que es volen fer.