OPPO Find X9 Ultra vs Vivo X300 Ultra: càmera i vídeo de dia i de nit

L’OPPO Find X9 Ultra i el Vivo X300 Ultra representen dues idees diferents de càmera mòbil. L’OPPO manté una principal ampla de 23 mm i afegeix un teleobjectiu 10x; el Vivo aposta per 35 mm com a càmera principal i compensa l’absència d’un 23 mm nadiu amb un ultra gran angular especialment potent. Sanakh els grava simultàniament de dia i de nit per veure com afecten aquestes decisions.

Durant tot el vídeo, l’OPPO apareix a l’esquerra i el Vivo a la dreta. El creador deixa el vídeo amb la configuració original i, per a fotografia, canvia el Vivo de Vivid a Refined perquè considera que aquest perfil s’acosta més a la realitat. Els resultats són opinions d’una prova de camp, no mesures de laboratori.

Selfie: l’OPPO ofereix més angle i més controls

La primera diferència és visible a contrallum. Sanakh troba que la càmera frontal de l’OPPO conserva millor la cara i mostra un angle una mica més ampli. També permet seleccionar 0,8x, variar l’enquadrament fins a 2x i canviar el zoom durant el vídeo.

Al Vivo, la demostració només ofereix dues opcions i no deixa ajustar el zoom en aquell estat. Tots dos enregistren 4K60, però el creador considera la frontal del Vivo clarament per sota. De nit, l’OPPO encara suma un avantatge pràctic: pot encendre una llum frontal durant la gravació, mentre que a la configuració provada el Vivo no ho permet.

Aquest resultat depèn del mode i del programari utilitzats. No es pot generalitzar que una funció no existeixi en cap resolució o versió, però sí que a 4K60 i amb aquells ajustos l’OPPO dona més llibertat.

23 mm contra 35 mm torna a decidir l’experiència

La càmera principal de l’OPPO parteix de 23 mm. La del Vivo és de 35 mm, una focal més tancada que afavoreix retrat ambiental i fotografia de carrer, però complica l’autogravació i els plans en espais estrets. Quan Sanakh camina amb els dos, el Vivo mostra una imatge molt més pròxima.

Per recuperar amplitud cal saltar a l’ultra gran angular de 14 mm. El Vivo hi posa un sensor LYT-818 d’1/1,28 polzades, i el resultat és dels millors apartats de la prova. Tot i això, per al creador un ultra gran angular excel·lent no substitueix la perspectiva ni la qualitat d’un 23 o 24 mm nadiu.

Aquesta preferència determina el seu veredicte personal. Li agraden més moltes fotografies del Vivo, però utilitza tant la focal principal ampla que els 35 mm li resulten un inconvenient suficient per no escollir-lo.

Color: el punt real sovint queda entre tots dos

En vídeo diürn, el Vivo sembla més viu i l’OPPO una mica massa contingut. Sanakh admet que és difícil jutjar color mirant dues pantalles amb calibratges diferents, i situa la reproducció realista entre els dos. En fotografia, en canvi, prefereix el mode Refined del Vivo per color, detall i aparença global.

L’OPPO conserva filtres útils, però el seu perfil original li sembla massa intens en algunes imatges. El Vivo també ve amb Vivid per defecte i el creador el canvia perquè no el considera del tot fidel. La comparació demostra que «configuració de fàbrica» no sempre és el millor punt per a cada usuari.

Abans de comprar, convé comparar perfils i no només sensors. Un canvi de color pot agradar més que una diferència petita de detall, i tots dos permeten ajustar la representació.

Macro i teleobjectiu: el Vivo enfoca millor de prop

Amb les càmeres principals, cap dels dos resol una macro especialment convincent. Sanakh canvia al teleobjectiu: 3x a l’OPPO i aproximadament 3,7x al Vivo. La distància més llarga crea un desenfocament agradable i separa el subjecte del fons.

En aquesta escena, el Vivo li sembla superior en macro de vídeo. L’OPPO continua oferint una imatge bona, però queda una mica enrere en enfocament i representació del detall pròxim. A llarga distància, la situació és diferent perquè l’OPPO disposa d’un 10x òptic dedicat.

Els dos teleobjectius tenen coloracions diferents. A la nit, l’OPPO tendeix cap al blanc i el Vivo cap al groc; el punt que el creador veu com a realista tornaria a quedar entre tots dos. A 10x, l’OPPO produeix un detall nocturn més net en l’última prova.

Estabilització caminant i corrent

El vídeo alterna 0,6x, principal i teleobjectiu mentre Sanakh camina i corre. També estén una perxa per compensar l’enquadrament molt tancat del 35 mm del Vivo quan s’autograva. No proclama un vencedor únic: convida a mirar vibracions, passos, canvis d’exposició i deformació de cada clip.

La lliçó més evident és ergonòmica. Una càmera pot tenir molt bona estabilització i continuar sent incòmoda si la focal obliga a allunyar massa el braç. Per contra, l’ultra gran angular facilita incloure el cos però pot deformar les vores i perdre qualitat respecte de la principal.

Les proves en cursa són útils per comparar, però no controlen exactament cada pas ni l’orientació dels dos dispositius. Cal llegir les diferències petites amb prudència.

De nit, cada càmera guanya en una focal

Amb l’ultra gran angular, el Vivo capta molta més informació a les ombres. En zones on l’OPPO ja mostra negre, encara es distingeixen el camí o els edificis al Vivo. El seu sensor ampli justifica aquí l’esforç de maquinari.

Quan passen a la principal, la situació pot invertir-se. En algunes escenes fosques l’OPPO recupera més llum i manté un color que Sanakh considera natural. El Vivo pot crear un to blau estrany en intentar aixecar les ombres. En d’altres, el Vivo encara mostra l’església llunyana quan l’OPPO ja no la veu.

El creador prefereix de vegades una nit realment fosca a una imatge que ho revela tot. Captar més llum no sempre dona una fotografia més fidel a l’ambient. La direcció del fanal i la quantitat de zona il·luminada canvien el guanyador d’un clip al següent.

Veredicte: millor sistema o focal més útil

El Vivo X300 Ultra s’imposa per a Sanakh en moltes fotografies, en macro i, sobretot, amb l’ultra gran angular. L’OPPO Find X9 Ultra respon amb una càmera frontal més flexible, una principal de 23 mm més pràctica per gravar, llum frontal i un 10x que conserva millor alguns detalls llunyans.

No hi ha un vencedor absolut perquè l’elecció depèn de la focal utilitzada cada dia. Qui treballi còmode a 35 mm i valori l’ultra gran angular trobarà el Vivo més complet. Qui necessiti un principal ample per a vídeo, selfie amb controls i zoom molt llarg pot preferir l’OPPO, encara que algunes fotos del rival siguin millors.

La locució acaba al minut 19:33 amb el tancament de la prova nocturna. Els gairebé sis minuts finals són una galeria fotogràfica sense parla; la transcripció pública conserva només el tram oral verificat.