OPPO Find X9 Ultra a prova: càmera 10x, O-Log2 i els límits d’un «Ultra» de 236 grams

L’OPPO Find X9 Ultra vol ser una càmera abans que un telèfon. FlyEnri el prova al carrer, en estudi i de viatge per separar les xifres espectaculars dels resultats que realment es poden aprofitar.

La conclusió és matisada: la càmera principal i el teleobjectiu 3x són excel·lents, el 10x ofereix un enquadrament difícil d’igualar i l’Explorer Kit pot millorar molt el llarg abast. Alhora, l’ultra gran angular queda un esglaó per sota, O-Log2 no fa miracles i el programari encara limita un accessori pensat per a fotògrafs exigents.

Un cos gran, però ben resolt

Sobre el paper no és un mòbil discret. Segons la fitxa oficial, pesa 235 o 236 grams segons l’acabat i fa entre 8,65 i 9,10 mil·límetres de gruix. Malgrat això, el revisor diu que no li sembla gaire més feixuc que altres models de gamma alta. El mòdul centrat redueix el balanceig damunt la taula i també serveix de suport per al dit, tot i que una posició massa alta pot tapar l’ultra gran angular.

La pantalla AMOLED QHD+ de 6,82 polzades treballa de manera adaptativa entre 1 i 120 Hz; els 144 Hz queden reservats a alguns jocs. FlyEnri en destaca la fluïdesa, la brillantor a l’exterior i la reproducció de color per revisar fotos i vídeos. El vidre, però, continua reflectint força.

El botó ràpid obre la càmera amb un doble toc, actua com a disparador i permet controlar el zoom fent lliscar el dit. ColorOS també ajuda a arribar als elements de la pantalla amb una sola mà.

Dues càmeres de 200 MP marquen la diferència

El sistema combina una principal de 200 MP amb sensor de tipus 1/1,12 polzades i obertura f/1,5, un teleobjectiu 3x de 200 MP, un ultra gran angular de 50 MP i un teleobjectiu òptic 10x de 50 MP. A més, un sensor True Color ajuda a mantenir una resposta cromàtica coherent entre lents.

La principal és la referència del conjunt: el vídeo hi troba nitidesa, colors naturals, bon rang dinàmic i flexibilitat amb poca llum. El retret és el processament amb IA, que ocasionalment embulla textures molt fines. El 3x queda molt a prop: la compressió resulta útil per a retrats, el detall no sembla excessivament enfocat i el mode macro és prou bo perquè el revisor no vulgui desactivar-lo.

L’ultra gran angular ofereix un camp de visió ampli i una estabilització de vídeo sorprenent, també de nit, però presenta més distorsió als extrems i menys definició. La càmera frontal rendeix bé per fer videoblogs amb llum, però a la nit apareixen soroll i petites vibracions.

El 10x impressiona per l’enquadrament, no per cada píxel

El teleobjectiu 10x equival aproximadament a 230 mm i utilitza un sistema de cinc reflexions per encabir la distància focal dins del cos. La compressió visual és molt atractiva i, en una prova cega informal, diversos participants van preferir-ne l’aspecte. És una lent capaç de produir imatges que altres mòbils simplement no poden enquadrar de la mateixa manera.

La contrapartida apareix quan s’amplia la fotografia al cent per cent. FlyEnri considera que el detall queda clarament per darrere de la principal i del 3x; en alguns casos, un retall del sensor de 200 MP del 3x conserva més informació. El 10x és molt convincent amb bona llum i a una mida de visualització normal, però no s’ha de confondre un enquadrament excepcional amb la millor qualitat absoluta del sistema.

Els retrats són un altre punt fort. La detecció del subjecte funciona fins i tot amb contrallum o amb persones a distàncies diferents, i el desenfocament es pot ajustar després de disparar. Per evitar salts de qualitat, el vídeo recomana seleccionar les distàncies òptiques exactes en lloc de quedar-se, per exemple, en 2,9x.

Mode Master, simulacions Hasselblad i O-Log2

El mode Master permet JPEG, RAW i variants Max de 50 MP. Els fitxers són més suaus que els del mode automàtic perquè reben menys processament, una característica útil per editar i no necessàriament un defecte. També ofereix nou simulacions de pel·lícula d’OPPO i Hasselblad que es poden modificar o canviar més tard. El principal límit pràctic detectat és la mida del punt d’enfocament, massa gran per a algunes composicions precises.

En vídeo, el 4K a 30 fps convenç per colors naturals, tons de pell i transicions d’exposició suaus. O-Log2 grava en 10 bits, 4:2:0 i H.265: amplia una mica el marge de correcció de color i encaixa en un flux ACES, però no converteix el mòbil en una càmera de cinema. Es pot monitorar amb una LUT Rec.709, incrustar-la o importar-ne una de pròpia.

La fitxa oficial confirma 8K a 30 fps i 4K a 120 fps en les dues càmeres de 200 MP. El revisor troba a faltar 25 i 50 fps, una absència especialment incòmoda a Europa per evitar parpelleig sota il·luminació de 50 Hz. El 8K aporta menys diferència visual de l’esperada, ocupa molt més i no està disponible a l’ultra gran angular. Aplicacions de tercers com Blackmagic Camera tampoc no reconeixen O-Log2 ni totes les resolucions.

Explorer Kit: qualitat enorme, integració incompleta

El teleconvertidor de l’Explorer Kit es munta sobre el 3x i crea una focal òptica equivalent a 300 mm, o 13x. Aquí el judici és contundent: la qualitat és molt superior a la del 10x integrat, i fins i tot el 20x digital produeix resultats sorprenents. Per a viatges, fauna o fotografia de carrer pot substituir un teleobjectiu separat en una bossa lleugera.

El maquinari va per davant del programari. El mode específic de l’accessori gira la imatge correctament, però queda restringit a JPEG i vídeo normal. Si s’obre el mode Master, la imatge apareix cap per avall; en altres modes tampoc es reconeix bé l’estabilització de la lent. El disseny del suport impedeix utilitzar alguns filtres ND variables. Una actualització podria transformar un accessori prometedor en una eina molt més professional.

Cal contextualitzar la prova: OPPO va pagar al creador el viatge i l’allotjament a la presentació de la Xina, com va fer amb altres periodistes i creadors. FlyEnri declara que no va rebre cap pagament pel vídeo ni cap contracte que condicionés què havia de dir. La transparència no invalida les proves, però ajuda a interpretar-ne el marc.

Rendiment, autonomia i veredicte

El Snapdragon 8 Elite Gen 5 mou aplicacions i multitasca sense esforç aparent. ColorOS 16 és fluid, personalitzable i visualment polit, encara que inclou aplicacions prescindibles. Hi ha Wi‑Fi 7, Bluetooth 6, USB 3.2 Gen 1 i NFC segons mercat; el revisor assenyala l’absència d’ultra wideband i alguna irregularitat d’OPPO Plus Connect en xarxes públiques.

La bateria oficial és de 7.050 mAh, amb càrrega de 100 W per cable i 50 W sense fil. En una setmana d’ús, FlyEnri arriba al final del dia i conserva energia per a part del matí següent. És una observació personal, no una prova normalitzada, però encaixa amb la gran capacitat anunciada.

Respecte del Find X9 Pro, l’Ultra aporta sensors més grans, millor poca llum, el 10x i l’ecosistema Explorer Kit. El vídeo el veu com una actualització justificable si la càmera és la prioritat, però no per a tothom: en el moment de gravar-lo, calcula una diferència de preu pròxima al 30%, variable segons país i paquet.

Per a xarxes socials, viatges, vídeo editorial o creació mòbil, el Find X9 Ultra pot ser l’eina principal. En producció comercial continua sent més sensat considerar-lo un complement. El seu gran mèrit no és substituir qualsevol càmera, sinó oferir quatre perspectives útils, controls seriosos i un 300 mm opcional en un equip que encara cap a la butxaca.