Els «onze científics desapareguts», Cole Allen i Trump: què sabem de debò

Onze persones vinculades d’alguna manera amb laboratoris, tecnologia espacial o recerca avançada han mort o desaparegut en pocs anys. Pocs dies després que el Congrés dels Estats Units demanés explicacions, Cole Tomas Allen va ser detingut arran d’un tiroteig al sopar de corresponsals de la Casa Blanca. A les xarxes, un antic missatge amb el seu nom va completar una història de científics silenciats, antigravetat i viatges en el temps.

El vídeo de Date un Vlog recorre aquesta teoria i explica la física que hi ha al darrere. Tanmateix, presenta com a «fets comprovats» algunes dades que les fonts oficials descriuen amb molta més prudència. Els successos individuals existeixen, però que comparteixin una causa, que Allen treballés al JPL o que un perfil d’X anticipés l’atac no està demostrat.

Els «onze» no formen un conjunt ben definit

La llista del vídeo barreja morts per causes diferents, assassinats, desaparicions obertes i persones que ni tan sols eren científiques. Hi apareixen, entre altres, Amy Eskridge, investigadora de propulsió avançada; els antics treballadors del Jet Propulsion Laboratory Michael David Hicks, Frank Maiwald i Monica Reza; el físic de plasmes del MIT Nuno Loureiro; personal vinculat a Los Alamos; un contractista d’una planta nuclear; i el general retirat William Neil McCasland.

Alguns casos són inquietants per si mateixos i mereixen una investigació rigorosa. Això no converteix automàticament la selecció en una sèrie connectada. Per demostrar un patró caldria definir abans qui entra al grup, comparar-lo amb tots els professionals equivalents i estudiar les taxes normals de mort o desaparició. Si la llista es construeix després de conèixer els casos i només s’hi incorporen els que encaixen, apareix un biaix de selecció.

El nombre tampoc és estable. La carta del Congrés d’abril parla d’«almenys deu» persones i situa l’inici el 2023. El vídeo n’afegeix una d’anterior i arriba a onze. Aquesta diferència no invalida els casos, però sí que mostra que no estem davant d’un registre oficial tancat.

Què investiga realment el Congrés

La carta del Comitè de Supervisió de la Cambra és real, però la seva primera frase és decisiva: diu que investiga «informacions públiques recents no confirmades». Demana informació als departaments i agències competents per saber si hi ha un risc de seguretat nacional i com es protegeix el personal amb accés a coneixement sensible.

El document identifica Hicks, Reza i McCasland i resumeix la resta per afiliacions. No afirma que els deu casos estiguin relacionats ni presenta proves d’una operació. De fet, les notes que sostenen la suposada cadena remeten principalment a articles de premsa. Una petició parlamentària és una raó legítima per investigar, no la confirmació del que investiga.

La desaparició de Monica Reza, per exemple, està documentada: va sortir d’excursió a Mount Waterman el juny de 2025 i els equips de rescat no la van localitzar. El fet que hagués dirigit un grup de processament de materials al JPL és rellevant per explicar qui era, però no prova que la seva feina causés la desaparició.

Cole Allen: l’atac està documentat; la connexió científica, no

Segons el Departament de Justícia, Cole Tomas Allen, de 31 anys, va travessar un control de seguretat amb una escopeta el 25 d’abril de 2026 i un tret va impactar al pit d’un agent del Servei Secret protegit amb armilla. Va ser detingut amb una escopeta, una pistola, munició i armes blanques. Un gran jurat federal el va imputar posteriorment per quatre delictes, entre els quals intent d’assassinat del president i agressió a un agent federal.

Són acusacions penals, no una condemna, i s’ha de mantenir la presumpció d’innocència. També cal separar-les del perfil professional que circula per internet. Caltech només ha confirmat que un estudiant anomenat Cole Allen es va graduar el 2017 i ha deixat a les autoritats determinar si és la mateixa persona. El comunicat no confirma que l’acusat fos enginyer de propulsió del JPL. Per tant, presentar aquesta trajectòria com una dada establerta va més enllà de la informació oficial disponible.

El compte d’«Henry Martinez» no és una prova temporal

El detall que alimenta la part més extraordinària de la teoria és un compte d’X amb una única publicació antiga que diu «Cole Allen». Usuaris de xarxes associen la fotografia i la capçalera del perfil amb un enginyer anomenat Henry Martinez i amb un suposat projecte «Time Machine».

Encara que la publicació i la data que mostra la plataforma siguin autèntiques, el contingut no identifica quin Cole Allen vol dir, no descriu cap esdeveniment futur i no acredita qui controlava el compte. Tampoc hi ha una cadena de custòdia pública que n’autentiqui propietari, context i metadades. La semblança entre fotografies o noms és una pista per comprovar, no una demostració. Connectar aquest missatge amb l’atac o amb les onze persones requereix diverses suposicions independents.

Un dels casos ja té una explicació incompatible amb la trama

Nuno Loureiro, professor i director del Plasma Science and Fusion Center del MIT, va morir el desembre de 2025 per ferides de bala. La seva mort encaixa visualment en una llista de científics d’alt nivell, però la investigació posterior aporta un contrast important.

L’FBI va concloure l’abril de 2026, després de centenars d’entrevistes i l’anàlisi de milers d’arxius, que Claudio Manuel Neves Valente va actuar sol tant en l’assassinat de Loureiro com en el tiroteig de la Universitat Brown. L’agència no hi va trobar cap vincle terrorista i va relacionar els objectius amb greuges personals i professionals de l’autor, no amb la recerca en fusió. Això no resol els altres casos, però debilita una explicació única basada en secrets científics.

Antigravetat: levitar no és anul·lar la gravetat

La part científica del vídeo distingeix correctament la levitació de l’antigravetat. Un objecte pot mantenir-se en l’aire gràcies a pressió acústica, corrents d’aire o camps magnètics. En aquests experiments la gravetat continua actuant: una altra força la compensa.

La idea d’una massa negativa que repel·leixi la massa ordinària no correspon a cap material conegut. L’antimatèria tampoc ofereix aquesta sortida. L’experiment ALPHA-g del CERN va observar directament que els àtoms d’antihidrogen cauen cap a la Terra de manera compatible, dins de la precisió experimental, amb la gravetat atractiva ordinària. Dir que encara no se sap ni tan sols si l’antimatèria cau amunt o avall ha quedat desactualitzat.

La relativitat general admet efectes gravitatoris associats a pressió negativa i l’expansió accelerada de l’univers, però no proporciona un interruptor de gravetat ni un sistema de propulsió disponible. Propostes amb dimensions addicionals, canvis locals de la constant gravitatòria o enginyeria de l’espaitemps continuen sent especulatives.

Viatjar en el temps és matemàticament imaginable, no una explicació del cas

Algunes solucions de la relativitat general contenen corbes temporals tancades. Forats de cuc, universos en rotació, cordes còsmiques, cilindres de Tipler o geometries de curvatura permeten discutir trajectòries que tornen al passat sobre el paper. Això és física teòrica legítima, però cap d’aquests mecanismes s’ha convertit en una màquina.

La NASA recorda que no s’ha observat cap forat de cuc, que no sabem crear-lo ni mantenir-lo i que no hi ha cap mètode conegut per viatjar al passat. Les condicions necessàries solen incloure objectes infinits, velocitats o energies inassolibles i formes de matèria que no sabem produir.

La conclusió més sòlida és menys cinematogràfica: hi ha desaparicions que continuen obertes, morts amb explicacions diferents, una investigació parlamentària basada en informacions encara no confirmades i un atac polític amb un acusat identificat. De moment, cap font oficial uneix aquests quatre elements. Investigar-los és raonable; presentar antigravetat, viatge temporal, falsa bandera o una operació secreta com la causa més probable no ho és sense proves addicionals.