El kit fotogràfic de l’OPPO Find X9 Ultra és brillant, però el programari el frena

El Hasselblad Earth Explorer Kit vol convertir l’OPPO Find X9 Ultra en una càmera de viatge amb més abast i millor ergonomia. El seu element estrella és un teleconvertidor òptic de 300 mm equivalents, però el conjunt també incorpora una funda, una empunyadura, un collar per muntar-lo en un trípode i un adaptador per a filtres.

Després de provar-lo amb fotografia i vídeo, ByTeddyK arriba a una conclusió matisada: el maquinari està molt ben construït i és capaç de produir imatges convincents, però el programari no deixa aprofitar tota la càmera. No és un problema de nitidesa o d’acabat, sinó de les opcions que OPPO desactiva quan es connecta l’òptica.

Què inclou el Hasselblad Earth Explorer Kit

OPPO comercialitza el kit com un accessori opcional del Find X9 Ultra. El paquet reuneix el teleconvertidor Hasselblad Explorer de 300 mm, una funda específica, l’empunyadura fotogràfica, un collar per fixar el conjunt i un anell adaptador de filtres.

El nou sistema de muntatge corregeix un defecte important de l’accessori que la marca havia ofert per al Find X9 Pro. Aquell suport tapava la resta de càmeres mentre estava instal·lat. En el Find X9 Ultra, en canvi, la placa queda subjecta amb fermesa i deixa lliures tots els objectius. Es pot retirar el teleconvertidor i continuar utilitzant el telèfon amb la funda i l’empunyadura posades.

La construcció de l’òptica també rep una valoració positiva. És metàl·lica, sòlida i inclou para-sol. Les perforacions de l’acabat poden acumular pols o borrissol, però la sensació general és la d’un accessori cuidat, no la d’un complement improvisat.

Un teleobjectiu de 300 mm amb molt marge digital

Muntat davant de la càmera tele del telèfon, el convertidor ofereix una focal equivalent a 300 mm, aproximadament un augment òptic de 13× en el llenguatge habitual dels mòbils. És una distància especialment útil per fotografiar escenaris, arquitectura llunyana, la Lluna o detalls als quals no és possible acostar-se.

La càmera sobre la qual treballa disposa d’un sensor de 200 megapíxels. OPPO utilitza aquesta resolució per retallar la imatge i ampliar l’abast híbrid: la interfície proposa passos que van des dels 300 mm fins a valors molt superiors. Això no converteix els augments extrems en zoom òptic; a mesura que s’hi arriba, el resultat depèn cada cop més del retall i del processament.

Amb bona llum i un subjecte adequat, el revisor obté fotografies molt bones. El collar permet estabilitzar el conjunt sobre un trípode, una ajuda decisiva a aquestes focals. També és possible gravar vídeo, aplicar els filtres de color del telèfon, compensar l’exposició o fer fotografies per intervals.

El principal obstacle és un mode de càmera tancat

Per utilitzar l’òptica cal entrar en un mode específic anomenat «Hasselblad Teleconverter». En sortir-ne, el sistema no adapta automàticament la resta de funcions: l’usuari ha de retirar el convertidor per tornar a treballar amb normalitat. Aquesta decisió és el centre de la crítica del vídeo.

Amb el teleconvertidor instal·lat no es pot seleccionar la captura de 200 megapíxels, el mode retrat, l’XPAN, l’acció ni els controls manuals del mode professional. En vídeo tampoc no hi ha accés al mode Pro. És una paradoxa: l’accessori amplia físicament les possibilitats del sensor, però la interfície restringeix les eines amb què es podria explotar.

El mode d’escenari sí que està disponible, perquè OPPO identifica els concerts com un dels usos principals. El revisor, però, recorda que un 300 mm també és atractiu en esdeveniments esportius o per fotografiar una criatura mentre juga. En aquests casos cal congelar moviment i decidir l’instant precís, just allò que el mode d’acció facilitaria.

Fotografiar moviment obliga a buscar dreceres

L’alternativa que ofereix el sistema és la fotografia en moviment. El telèfon desa una petita seqüència i tria un fotograma, que després es pot canviar des de l’editor. El procediment pot salvar una escena, però no substitueix el control directe sobre obturació, enfocament i ràfega.

Quan se selecciona un altre fotograma de la seqüència, pot no tenir la mateixa nitidesa o el focus pot quedar fora del punt desitjat. L’usuari acaba depenent de la decisió del programari en una situació en què precisament havia muntat un accessori especialitzat per tenir més control.

Hi ha una drecera encara més peculiar: la càmera tele pot veure a través del convertidor fora del mode dedicat, però el sistema de miralls mostra la imatge cap per avall. El fitxer es pot girar després, però compondre una escena invertida a 300 mm o més és poc pràctic. És una possibilitat tècnica, no una solució recomanable.

Empunyadura, trípode i filtres de 67 mm

L’empunyadura és prima i queda integrada a la funda. No té el volum ni la subjecció de la proposta equivalent de vivo, però és còmoda de deixar instal·lada quan no es fa servir la resta del kit. Incorpora una bateria per alimentar els seus propis controls, no per recarregar el mòbil: el port USB-C del telèfon continua descobert.

L’adaptador accepta filtres de 67 mm. En la prova, un polaritzador circular dona bons resultats i obre opcions per reduir reflexos o millorar el contrast. També s’hi poden col·locar filtres de densitat neutra, sempre que la seva carcassa encaixi.

Aquest últim detall no és universal. El filtre ND de Moment que tenia el revisor topava amb una protuberància de l’adaptador i no es podia enroscar. Altres filtres més prims poden funcionar, però compartir diàmetre no garanteix la compatibilitat física. Abans de comprar-ne un convé comprovar-ne el perfil, no només els 67 mm de rosca.

Veredicte: un gran accessori a una actualització de distància

La prova no qüestiona el potencial òptic del kit. L’abast de 300 mm, el sensor de gran resolució, el muntatge de trípode i la qualitat de construcció formen una eina fotogràfica poc habitual en un telèfon. El problema és que OPPO la tracta com una funció aïllada en lloc d’integrar-la en tot el sistema de càmera.

El mateix Find X9 Ultra ofereix, sense l’accessori, controls manuals, captura RAW, mode XPAN i funcions de vídeo avançades. L’obstacle sembla, per tant, principalment de programari. Obrir aquests modes quan el convertidor està connectat permetria fer retrat, acció, foto professional i vídeo manual amb la nova focal.

La recomanació final depèn de l’ús. Per a concerts, paisatge distant, arquitectura o fotografia estàtica amb trípode, el kit ja pot donar resultats excel·lents. Per a esport, acció o un flux de treball manual, les restriccions actuals són difícils d’ignorar. El maquinari està molt a prop de complir la promesa; una actualització de la càmera podria ser la diferència entre un accessori interessant i una eina realment completa.