Fotografia de carrer a Londres amb l’OPPO Find X9 Ultra: què aporta el zoom 10x

Samuel Bassett, creador d’OpticalWander, surt a fotografiar Londres només amb l’OPPO Find X9 Ultra. La ruta passa per Tower Bridge, la catedral de Saint Paul, Westminster, Big Ben i Piccadilly Circus. Més que una prova de laboratori, el vídeo ensenya com es comporta el telèfon quan cal reaccionar de pressa davant d’un autobús, una silueta o un vianant.

El protagonista és el teleobjectiu 10x, que OPPO identifica com una focal equivalent a 230 mm. Bassett havia participat en una campanya de la marca a Instagram i el dispositiu era cedit, fet que convé tenir present. També explica que totes les fotografies mostrades estan editades amb els seus ajustos preestablerts de Lightroom. Per tant, el vídeo serveix per observar ús i composició, però no per jutjar el JPEG directe ni establir una comparativa independent.

Tower Bridge: quan el 10x apropa massa

La primera localització és un mirador elevat sobre Tower Bridge. Bassett prova el 10x per aïllar el pont, captar un autobús que el travessa i comprimir les capes de l’escena. El resultat li agrada, però aviat constata que la focal és massa tancada per incloure l’estructura sencera des d’aquell punt.

Canvia aleshores al 3x. Amb més aire al voltant del subjecte pot integrar les siluetes del primer pla, el pont i la llum forta del fons. La seqüència resumeix una lliçó pràctica: tenir molt abast no obliga a utilitzar-lo sempre. El 10x funciona per als detalls i les relacions entre plans llunyans; el 3x és més flexible quan l’entorn també explica la fotografia.

OPPO anuncia quatre càmeres posteriors i un 10x òptic de 50 megapíxels. El vídeo, però, alterna també accessos 0,6x, 1x, 2x, 3x i 6x. Alguns corresponen a càmeres o focalitzacions natives i d’altres a retalls o passos intermedis. Per al fotògraf, la distinció important és comprovar si la qualitat final aguanta la composició triada.

La compressió converteix Londres en un decorat

El teleobjectiu no només fa gran un objecte distant. En reduir l’angle de visió, fa que elements separats semblin més pròxims entre si. Bassett explota aquesta compressió amb Saint Paul al final d’un carrer, Big Ben darrere d’una persona i banderes, autobusos o senyals superposats a l’arquitectura.

A Westminster busca una figura davant del rellotge i es desplaça lateralment fins que totes dues formes encaixen. A Piccadilly aprofita els reflexos d’un autobús i els taxis que creuen el quadre. Són escenes que duren segons: el valor del telèfon és poder passar d’una focal oberta al 10x sense treure una altra òptica de la bossa.

La contrapartida és que qualsevol vibració o error d’enquadrament també s’amplifica. Seguir un subjecte amb el 10x és més difícil, i una pilona petita pot ocupar una zona molesta de la imatge. Bassett no amaga aquests intents imperfectes; sovint accepta el que ofereix el carrer i continua caminant.

Com fer un escombrat amb el mòbil

El creador prova fotografies d’escombrat amb vaixells, autobusos, bicicletes i taxis. La tècnica consisteix a seguir el moviment del subjecte mentre es prem el disparador. Si velocitat i gest coincideixen, el protagonista queda relativament definit i el fons transmet desplaçament.

Amb el mòbil, Bassett recomana fixar primer el subjecte, moure el cos en la mateixa direcció i disparar mentre travessa el marc. Com més llarga és la focal, menys marge hi ha: al 10x un autobús pot sortir de l’enquadrament abans de completar el gest. El 3x facilita l’exercici perquè permet anticipar la trajectòria i retallar després si cal.

El vídeo no especifica tots els paràmetres ni compara velocitats d’obturació, de manera que és una demostració creativa, no una recepta tècnica tancada. La llum del dia i el moviment concret alteren molt el resultat.

El 0,6x, l’1x i el 3x també expliquen la ciutat

La ruta no es limita al teleobjectiu. A les escales mecàniques del metro, l’ultra gran angular 0,6x accentua línies i profunditat. L’1x serveix per a carrers en què cal conservar més context, mentre que el 3x separa una persona del fons sense obligar el fotògraf a situar-se massa lluny.

Al voltant de Trafalgar Square i Waterloo Place, Bassett fotografia una obra atribuïda a Banksy amb 3x, 6x i 10x: primer el conjunt, després el rostre i finalment els detalls. Canviar de focal no és només apropar-se; és decidir quanta informació contextual necessita cada imatge.

Aquesta varietat és probablement l’avantatge més útil del telèfon en fotografia de carrer. Permet reaccionar amb discreció i construir una sèrie visual coherent sense interrompre la caminada per canviar d’objectiu.

Pot substituir una càmera dedicada?

Bassett respon amb prudència. Diu que és el telèfon que més s’ha aproximat a la sensació d’una càmera, sobretot amb el 10x, però no afirma que superi el seu equip professional. El veu com un complement de butxaca: es pot portar a una producció i utilitzar-lo durant els trajectes en què treure el sistema gran seria lent o incòmode.

També es pregunta fins a quin punt la nitidesa del 10x prové de l’òptica i fins a quin punt del processament. No fa una comparació controlada ni mostra fitxers sense editar, així que deixa la pregunta oberta. L’edició amb Lightroom pot millorar contrast, color i percepció del detall, però no recupera informació que el sensor no hagi captat.

Hi ha una altra absència important: Bassett no va poder provar seriosament la baixa llum abans de retornar el dispositiu a OPPO. Les conclusions del vídeo corresponen, doncs, a una passejada diürna i no cobreixen nit, moviment ràpid extrem, impressió gran ni consistència entre càmeres.

La millor càmera continua sent la que portes

La conclusió d’OpticalWander és menys tecnològica que creativa. Un mòbil modern ofereix una qualitat impensable fa quinze o vint anys, però la fotografia neix de buscar llum, esperar una persona i ajustar la posició. Tower Bridge no millora només perquè s’hagi seleccionat el 10x; millora quan l’autobús entra al punt adequat del marc.

El Find X9 Ultra amplia les opcions amb un teleobjectiu llarg i focalitzacions ràpides. La ruta de Londres mostra que el seu millor ús no és fotografiar-ho tot de lluny, sinó combinar 0,6x, 1x, 3x i 10x segons la història de cada escena. Per a Bassett, això no elimina la càmera dedicada: fa més probable tornar a casa amb una fotografia quan l’equip gran s’ha quedat guardat.