Exit tax i bitcoin: què passa si canvies la residència fiscal fora d’Espanya

Traslladar-se fora d’Espanya amb un gran patrimoni en bitcoin evita l’exit tax? En aquest fragment del pòdcast de Sergi Andrés, un inspector d’Hisenda explica que l’article 95 bis de l’IRPF grava determinades plusvàlues latents d’accions i participacions quan es perd la residència fiscal, però no enumera directament bitcoin.

Aquesta diferència legal és real, però el titular «si fas això, no podem fer res» és excessiu. Canviar de país no esborra deutes, declaracions pendents ni guanys obtinguts mentre s’era resident a Espanya. Tampoc basta amb moure unes claus privades: el trasllat de residència ha de ser efectiu, acreditable i coherent amb la vida personal i econòmica.

1. Què és l’exit tax espanyol

A 00:43, la conversa compara un patrimoni en participacions empresarials amb un patrimoni en bitcoin. L’article 95 bis de la Llei de l’IRPF considera guany patrimonial la diferència positiva entre el valor de mercat i el valor d’adquisició de determinades accions o participacions quan el contribuent deixa de ser resident.

No s’aplica a qualsevol persona que emigra. Entre altres condicions, la llei exigeix haver estat contribuent almenys deu dels quinze períodes impositius anteriors i superar llindars de valor. El principal és que el conjunt de participacions excedeixi quatre milions d’euros; també hi ha una regla per a participacions superiors al 25% en una entitat quan el seu valor supera un milió.

El tractament canvia segons el país de destí. Un trasllat a la Unió Europea o a l’Espai Econòmic Europeu amb intercanvi efectiu d’informació pot acollir-se a regles específiques. Per això no és correcte convertir un fragment general en una recepta aplicable a tothom.

2. Per què bitcoin no encaixa avui en el mateix article

A 01:01, l’inspector afirma que l’exit tax està redactat per a accions i participacions i que, en conseqüència, bitcoin no hi entra actualment. El text consolidat de la Llei de l’IRPF utilitza precisament aquestes categories i no parla de criptoactius en l’article 95 bis.

Això significa que la mera pèrdua de residència no genera, per aquesta norma concreta, la mateixa plusvàlua latent sobre bitcoin. No significa que bitcoin estigui «lliure d’impostos». Una venda, permuta o ús posterior pot generar un guany subjecte al país del qual la persona sigui resident en aquell moment, i les operacions anteriors poden continuar formant part d’una comprovació espanyola.

El convidat preveu a 02:04 que el legislador podria ampliar el règim en el futur. És una opinió, no una reforma aprovada. Abans de planificar un trasllat cal comprovar la redacció vigent el dia de l’operació i el conveni de doble imposició amb el país de destí.

3. Marxar de debò: els 183 dies no són l’única prova

A 03:59, la conversa recorda els dos criteris principals de l’article 9 de l’IRPF. Espanya considera resident una persona si passa més de 183 dies durant l’any natural al territori espanyol o si hi radica, directament o indirectament, el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics.

Les absències esporàdiques poden computar com a dies a Espanya si no s’acredita residència fiscal en un altre país. A més, existeix una presumpció, que admet prova en contra, quan el cònjuge no separat i els fills menors dependents resideixen habitualment a Espanya.

Per això «anar-se’n aquell any» és insuficient com a explicació. Cal analitzar dies, habitatges, feina, empreses, comptes, família i altres vincles. L’Agència Tributària indica també que la residència de les persones físiques es determina per anys naturals complets. El model 030 comunica el canvi censal, però presentar-lo no crea per si sol una realitat fiscal.

4. Quines proves donen coherència al trasllat

El mateix interlocutor insisteix a 02:59 que no parla d’ocultar la residència, sinó d’anar-se’n realment a viure a un altre estat. Aquesta és la distinció essencial entre planificació lícita i una residència fictícia.

En una comprovació poden ser rellevants el certificat de residència fiscal estranger, contractes de lloguer o compra, consum de subministraments, registres de viatge, escolarització, feina, assegurança mèdica i declaracions al país de destí. No hi ha un únic document màgic; el conjunt ha d’explicar una vida traslladada de manera consistent.

Quan dos estats consideren resident la mateixa persona, el conveni aplicable sol utilitzar criteris successius, com l’habitatge permanent, el centre d’interessos vitals, l’estada habitual i la nacionalitat. Escollir un país només pel tipus impositiu sense revisar aquestes regles pot acabar en doble residència i litigi.

5. On és un bitcoin en autocustòdia

A 04:22, el vídeo planteja que, si les claus les controla una persona que viu a l’estranger, el patrimoni en autocustòdia també s’hauria d’entendre vinculat a aquell lloc. El convidat ho presenta com una interpretació lògica i admet que no coneix una inspecció concreta que resolgui exactament el supòsit.

Aquest matís és important. Un bitcoin no és un objecte dins del dispositiu: la xarxa registra les unitats i la clau permet signar-ne la transferència. Determinar la localització fiscal d’un actiu digital pot dependre de la norma i de la finalitat —residència, patrimoni, obligació informativa o embargament—, no només d’on es guarda una frase llavor.

L’Agència Tributària diferencia, per exemple, la informació dels models 172 i 173, que recau sobre determinats proveïdors de custòdia o canvi, del model 721 per a monedes virtuals custodiades a l’estranger. L’autocustòdia modifica quina tercera part té dades o control, però no elimina les obligacions del titular.

6. Autocustòdia no vol dir immunitat davant Hisenda

A 01:43, l’inspector compara la facilitat d’embargar un immoble o un compte amb la dificultat pràctica d’accedir a criptoactius quan només el contribuent controla les claus. És una observació sobre execució material, no una anul·lació jurídica del deute.

Una administració pot obtenir informació de plataformes, comprovar operacions bancàries, liquidar impostos, imposar sancions i actuar sobre altres béns. Transferir o ocultar patrimoni per frustrar legítimament un procediment no es converteix en lícit perquè l’actiu sigui tècnicament difícil de confiscar.

L’autocustòdia també trasllada tot el risc a l’usuari: perdre les claus, revelar-les o gestionar malament una successió pot fer irrecuperable el patrimoni. La privacitat operativa i el compliment tributari són qüestions diferents.

Conclusions

El punt tècnic del vídeo és que l’exit tax de l’article 95 bis està formulat avui per a accions i participacions, no per a bitcoin. En un patrimoni elevat, aquesta diferència pot influir en el moment i el cost d’un trasllat real de residència.

Però bitcoin no fa invisible el contribuent ni converteix una mudança formal en efectiva. Cal complir els criteris de residència, documentar el canvi, revisar el conveni internacional i declarar les operacions que corresponguin abans i després de marxar. Davant d’imports elevats, una anàlisi individual amb assessorament fiscal als dos països és molt més segura que aplicar literalment un titular de sis minuts.