Donut Lab promet 1 GWh sense gigafàbrica: és viable?
Mike the Car Geek analitza el pla de Donut Lab per fabricar 1 GWh de bateries amb menys energia, equipament i espai, i assenyala què falta demostrar.
Un pla de producció tan sorprenent com la bateria
Mike the Car Geek analitza un vídeo de Donut Lab sobre la fabricació de la seva bateria d'estat sòlid. L'empresa afirma que pot assolir durant el 2026 un ritme anual d'1 GWh sense una gigafàbrica convencional. El procés necessitaria un 30% menys d'inversió en equipament i un 60% menys de superfície, fins al punt que un edifici estàndard o un antic supermercat podria convertir-se en planta.
El creador escolta la proposta amb escepticisme, però intenta separar allò que és plausible d'allò que encara no està acreditat. No disposa d'una auditoria independent del procés ni coneix la química exacta. En canvi, sí que pot comparar les etapes descrites amb una línia d'ions de liti, revisar el consum energètic habitual i contrastar la petjada física amb les instal·lacions associades a Nordic Nano a Imatra, Finlàndia.
Aquest vídeo complementa la investigació sobre la química i les proves de la bateria Donut Lab. Aquí la pregunta és industrial: encara que una cel·la funcioni, es pot fabricar al volum, cost i velocitat anunciats?
Per què una fàbrica d'ions de liti consumeix tanta energia
En una línia convencional, els materials actius de càtode i ànode es barregen en una pasta humida, es dipositen sobre làmines metàl·liques i passen per forns. Després del muntatge, cada cel·la completa la formació: una primera càrrega controlada que crea capes internes estables. Les cel·les poden alliberar gasos, s'acaben de segellar i reposen durant l'envelliment abans de classificar-les.
La humitat és un altre cost. Moltes químiques d'ions de liti necessiten sales seques i grans deshumidificadors funcionant de manera continuada. Mike explica que, en una visita al laboratori de bateries de la Universitat de Michigan, recuperar les condicions després d'obrir l'espai ja representava temps i diners fins i tot per a una producció petita.
L'inventari d'Argonne confirma que les sales seques i els cicles inicials són aportacions importants a l'energia de fabricació. El seu model inclou l'assecat de dissolvents, l'assemblatge, el control ambiental i l'electricitat per ciclar les cel·les. Per tant, eliminar o escurçar aquestes fases podria reduir consum, equips, superfície i capital immobilitzat.
Quines etapes diu evitar Donut Lab
Donut Lab sosté que la seva cel·la tolera millor la humitat, requereix molta menys formació i passa de dies d'envelliment a hores, minuts o, en el futur, cap espera. Això permetria prescindir de llargues fileres de safates, reduir deshumidificació i enviar el producte a integració gairebé immediatament.
La prova a alta temperatura publicada a la sèrie «I Donut Believe» dona una dada indirecta: una cel·la va perdre el buit de l'embolcall després de l'escalfament i encara va poder completar més cicles. Mike interpreta que aquesta resistència a l'aire i la humitat encaixa amb l'afirmació d'una sala menys exigent. No prova, però, com es comporten milers de cel·les acabades de fabricar ni quin percentatge supera el control de qualitat.
Hi ha un matís decisiu. El vídeo de Donut Lab parla de recobriment i assecat; no afirma que utilitzi un procés d'elèctrode completament sec. Si encara hi ha una pasta humida, continuen fent falta forns, ventilació, recuperació de dissolvents i energia tèrmica. La reducció pot ser real sense que desapareguin les instal·lacions industrials.
L'antic supermercat d'Imatra
Donut Lab afirma que una nau estàndard pot allotjar la línia. Aquesta imatge connecta amb Nordic Nano, soci en què Donut Lab va invertir i que va anunciar una fàbrica a Imatra per a sistemes solars i emmagatzematge. Yle va fotografiar les instal·lacions en un antic mercat i va explicar que començarien amb una sola línia.
La informació pública, tanmateix, no és tan directa com el relat del vídeo. El gener del 2026, Nordic Nano deia que fabricaria prototips de cel·les i recobriments abans de l'estiu i iniciaria producció en massa a la tardor. El seu director no especificava on es fabricarien les bateries i afirmava que a Imatra es produirien recobriments. Un edifici relacionat amb el projecte no equival automàticament a la planta completa d'1 GWh.
Mike tampoc observa a l'exterior les grans ampliacions elèctriques que esperaria d'una fàbrica convencional. És una observació limitada: part de la potència pot arribar per infraestructures que no es veuen i la planta pot desplegar-se per fases. Per validar la promesa caldria conèixer la línia instal·lada, els torns, la velocitat, el rendiment, els serveis industrials i quanta capacitat correspon realment a aquell emplaçament.
Un gigawatt hora és capacitat, no producció garantida
Un GWh anual equival a un milió de kWh de cel·les. És menys que una gran planta d'automoció de 15 o 20 GWh, però continua sent una operació industrial considerable. Si una moto utilitzés un paquet de 20 kWh, el volum teòric representaria 50.000 paquets abans de comptar rebuig, aturades o variants. Aquesta equivalència serveix per entendre l'escala, no com a previsió de vendes de Verge.
També cal distingir ritme anual, capacitat nominal i producció efectiva. Una línia pot demostrar durant unes hores una velocitat que, anualitzada, dona 1 GWh, però necessitar mesos per mantenir-la amb qualitat. L'Agència Internacional de l'Energia assenyala que moltes fàbriques triguen anys a acostar-se a la capacitat nominal. El coll d'ampolla pot ser el recobriment, l'assecat, el segellat, la inspecció o el subministrament de materials.
L'avantatge proposat per Donut Lab és justament reduir aquests colls d'ampolla. Sense dades de producció continuada, però, els percentatges de CapEx i espai són estimacions de l'empresa, no resultats d'una planta auditada.
Materials abundants i una cadena més flexible
L'empresa afirma que la química evita materials rars o geopolíticament sensibles i que les plantes podrien instal·lar-se en molts països, sense perseguir necessàriament l'electricitat més barata. Mike considera plausible que un procés menys energètic ampliï les ubicacions possibles, però recorda que no es coneix la composició.
La promesa atacaria un problema real. Segons l'AIE, la Xina concentrava més del 80% de la capacitat mundial de fabricació de bateries d'ions de liti a finals del 2025 i els materials crítics continuaven sent un factor de risc. Una química basada en recursos abundants i una línia compacta podrien diversificar la cadena. Per demostrar-ho cal publicar proveïdors, consum per kWh, rendiments i contingut material, encara que la recepta exacta continuï protegida.
Mike també corregeix un tòpic ambiental. Fabricar la bateria dona al vehicle elèctric una petjada inicial més alta, però l'AIE calcula que, en mitjana mundial, un cotxe elèctric mitjà emet aproximadament la meitat que un equivalent de combustió al llarg de la vida. Fer la planta més eficient milloraria aquest balanç, no és la condició que el crea.
Les dades necessàries per passar del relat a la fàbrica
El pla seria verificable amb indicadors industrials senzills: ubicació i permisos de la línia, capacitat dels equips, consum energètic per kWh, temps de formació, taxa de rebuig, producció mensual i proves sobre cel·les triades a l'atzar. També caldria identificar quina formulació arriba a la moto i si és la mateixa que sustenta les afirmacions de densitat, càrrega i longevitat.
El vídeo no conclou que fabricar en un supermercat sigui impossible. Explica que eliminar sales seques estrictes i dies d'envelliment podria canviar radicalment l'economia d'una planta. Alhora, un edifici petit i un esquema de procés no demostren 1 GWh anual.
La idea més útil és separar innovació de capacitat. Donut Lab descriu una arquitectura industrial amb avantatges coherents; Nordic Nano té un projecte físic i plans de producció. El pas que falta és veure una línia operant de manera sostinguda, amb entrades, sortides i qualitat mesurables. Fins aleshores, el pla és una hipòtesi industrial atractiva, no una escala demostrada.
Contrast i context
Fonts consultades
-
01
YouTube — Mike the Car Geek DONUT LAB Manufacturing coming to a Store near you! (Video # 10)
-
02
YouTube Canal de Mike the Car Geek
- 03
- 04
- 05
-
06
Argonne National Laboratory Inventari GREET de materials i energia per fabricar bateries
-
07
Agència Internacional de l'Energia Fabricació mundial de bateries i capacitat nominal el 2026
-
08
Agència Internacional de l'Energia Emissions de la cadena de bateries i cicle de vida dels vehicles
- 09
Font de treball
Transcripció amb marques de temps
Consulta la transcripció
-
0:00
, obre el vídeo en una pestanya nova
Donut Lab put out a new video explaining how they're going to ramp up production to meet all of the demand for their solid-state batteries now that we're all convinced it's real. >> What is that? >> You're convinced, right? That it's real? Sure, I have my doubts, too, but still I'm going to listen and try to break down what they told us about their manufacturing plans for their battery focusing on how it differs from traditional lithium-ion batteries with a liquid electrolyte. It may not be the video you wanted, but it does kind of connect some dots. There is no
-
0:32
, obre el vídeo en una pestanya nova
independent lab testing to reference, just Vile and Jacko telling us in their Donut Lab merch, but there are some verifiable details to support what they're saying. Let's talk about their claim that the Donut Lab solid-state batteries do not require as much energy to manufacture as conventional lithium-ion. Let's look at the details. People who hate EVs often claim that they're worse for the environment than a gas engine in large part of the extensive amount of energy required to manufacture batteries. This is false to be clear, but there's some truth to it. Battery EVs start off their life with a
-
1:11
, obre el vídeo en una pestanya nova
carbon deficit. They require more energy and thus more CO2 emissions than an internal combustion engine vehicle. What happens over their life though is that this deficit gets paid back and then they produce less CO2 over their lifetime. Depending on where the electricity comes from, a clean grid in a huge reduction in CO2 burning stuff that limits their savings, but they always reduce CO2 over their lifetime. Electricity is cleaner and more efficient. If you ever drive by a battery plant, you'll notice the multiple power lines going into the plant. Large quantities of energy are required at key steps during the
-
1:52
, obre el vídeo en una pestanya nova
manufacturing process. When a lithium-ion battery is made, the cathode or anode active material is mixed into a wet slurry, deposited on a thin metal foil, that's the current collector. Then the wet slurry gets dried in an oven, and ovens require energy. Usually gas heated, or they can be heated by electricity. At the end of the line, lithium ion batteries go through a forming and aging process. In the forming process, they are slowly charged under controlled conditions. During this first charge, they produce gases that need to be vented off before they're sealed, and they're contained in rigid formation trays that limit what shape
-
2:35
, obre el vídeo en una pestanya nova
they can take. Charging thousands of batteries requires energy. Then they're transferred to the aging process, where they're allowed to rest under controlled temperatures for days, sometimes many days. Additionally, lithium ion batteries are very sensitive to humidity, so the plants run massive dehumidifiers to keep the air dry. I recently had a chance to tour the battery lab at the University of Michigan. They told me the drying process is a significant cost for them because the prototype lab only produces small quantities of cells, but the dehumidifiers have to run all the time. After letting in groups to take the tour, it takes time to get the humidity
-
3:17
, obre el vídeo en una pestanya nova
back down to an acceptable production level. You'll recall that in test video number two, they took a cell to 100° C, way hotter than a liquid electrolyte battery can handle, and it survived. Although the pouch seal let go, and it lost vacuum. The cell was relatively functional afterwards, so it was not a complete loss. Despite being exposed to humidity and oxygen, it still survived. So, baking off wet cathode and anode materials, forming cells for the first time, and running those dehumidifiers, all consume electricity. For Donut Lab's battery, they say they are not as sensitive to humidity, so less energy
-
4:00
, obre el vídeo en una pestanya nova
there. However, they still call out a coating and drying process to manufacture their batteries. This is typical for most lithium-ion batteries. Now, you may have heard of a dry process to manufacture them. This is where the wet slurry is replaced with a dry film, removing the necessity for an oven that consumes energy. It takes up less space, and there's less capital expended on that equipment. Donut Lab does not mention anything about a dry process in their video, so it sounds like they still use a wet process that requires drying. So, there is some energy and equipment for that. Donut Lab claims
-
4:41
, obre el vídeo en una pestanya nova
that with their process, a standard building becomes a production site, even an old supermarket. Interesting. Either Donut Lab is confirming the reports, or we're getting punked. Reports are that Nordic Nano, which has been mentioned as the partner for the manufacturing of the batteries in Finland, they acquired the site of a former Scandinavian market in Imatra, Finland. This is what it looked like before the grocery store closed. There are some images online of people driving by, and there are no signs of massive upgrades to the utility for the building. Donut Lab claims they will scale to produce 1 gigawatt-hour of
-
5:22
, obre el vídeo en una pestanya nova
batteries this year to support production of the Verge Motorcycle 2.0. A typical EV battery plant is anywhere from like 15 to 20 gigawatt-hours, and it's a much, much larger building with more electrical lines going into it. They don't need to upgrade the power to this building, apparently, and they do not need giga space because, as mentioned, they do not have racks of batteries sitting around aging. This is not only reduce cost for the building, a smaller footprint, less space, but it's also less capital expenditure, less CapEx. They claim 30% less CapEx spent on the equipment and 60% less floor
-
6:06
, obre el vídeo en una pestanya nova
space. Not mentioned in this video, but I'll say it, having less inventory sitting around aging is also a cost saving. The auto industry works on a just-in-time manufacturing process, building parts for nearly immediate use. They've learned that having lots of inventory sitting around is a burden on their financials and a battery plant with days or weeks of inventory sitting around, that's a lot of money being tied up. Donut Lab say they avoid this. We still don't know what Donut Lab's chemistry is and we don't expect them to tell us. Eventually, some lab will tear down a Verge motorcycle and then we'll
-
6:42
, obre el vídeo en una pestanya nova
find out. Donut Lab reiterated their claim that their solid-state battery does not use materials that are difficult to source, are more widely available and thus Donut Lab battery manufacturing can scale up anywhere in the world. You don't need to chase down locations with cheap electricity. They claim their production is less energy dependent and thus less expensive to manufacture. You don't need to have extensively large buildings to house days and weeks of inventory aging. They claim that only a few hours of aging is needed for the batteries, maybe minutes or maybe none at all someday. So, Donut Lab is claiming that their battery is
-
7:23
, obre el vídeo en una pestanya nova
both solid-state and flexible in terms of where you can manufacture it. Right now, there is allegedly that one former grocery store that they say will scale to produce 1 gigawatt hour of production this year. Maybe we can convert all the now closed Forever 21 stores into battery plants across the US. You know, except the workers would dress in normal work clothes to cover their, you know, their assets.