Claude Code, el pla Pro i els cobraments extra: què va passar amb Anthropic

Claude Code continua inclòs en el pla Pro. La documentació oficial vigent d’Anthropic ho confirma i fixa el preu de referència als Estats Units en 20 dòlars mensuals o 200 anuals. El pla Max 5x costa 100 dòlars al mes i el Max 20x, 200.

Per què, doncs, milers d’usuaris van veure una pàgina on Pro apareixia sense Claude Code? midudev reconstrueix una setmana en què una prova A/B, canvis globals de documentació, preus experimentals, un error de facturació i regressions reals de qualitat van coincidir. No totes les denúncies tenen el mateix nivell de prova, però diverses van ser reconegudes posteriorment per Anthropic.

La pantalla que va encendre l’alarma

Alguns visitants de la pàgina de preus van veure una creu al costat de Claude Code dins del pla Pro. Les referències al pla també van desaparèixer temporalment de la documentació de la mateixa eina. La lectura immediata era que els nous usuaris haurien de contractar Max, a partir de 100 dòlars mensuals, per programar des del terminal.

Amol Avasare, responsable de creixement d’Anthropic, va explicar a X que es tractava d’una prova petita per a aproximadament el 2% de les noves altes prosumer. Els subscriptors Pro i Max existents no estaven afectats. L’empresa explorava com encaixar agents que poden treballar durant hores en plans dissenyats originalment per a xat.

Fer una prova de paquet o de preu no equival a decidir el canvi per a tothom. El problema va ser que la landing i els documents oficials es van modificar de manera més àmplia que el segment experimental. El mateix responsable va reconèixer la confusió i Anthropic va revertir aquells textos.

Què inclou avui el pla Pro

La pàgina d’ajuda actual enumera explícitament accés a Claude Code i Cowork dins de Pro. La mateixa subscripció cobreix Claude al web, mòbil i escriptori i l’ús interactiu del terminal o dels IDE compatibles.

No és una tarifa il·limitada. El consum es comparteix entre Claude i Claude Code, es restableix per sessions de cinc hores i també està subjecte a límits setmanals. La quantitat de missatges varia amb la llargada de la conversa, els fitxers, el model i la funcionalitat. Quan s’esgota, es pot esperar, passar a Max o activar crèdits d’ús a tarifa de consum.

El vídeo també mostra variants de pantalla amb 34 dòlars mensuals en lloc de 17 o 20. Són captures compatibles amb un experiment de preus, impostos o localització, però no proven una pujada general. La referència oficial actual és 20 dòlars mensuals als EUA; el total pot variar per país, moneda, impostos o botiga d’aplicacions.

Per què la comunicació va ser pitjor que la prova

Una prova A/B funciona quan cada visitant rep una variant coherent i sap què compra. Aquí, usuaris fora del grup van trobar documentació que semblava anunciar el mateix canvi.

El fil d’Anthropic agreujava la sensació perquè, mentre insistia que només era un test, explicava per què el consum intensiu de Code i Cowork no encaixava amb el disseny original de Max. Era context útil sobre costos, però sonava com la justificació d’una decisió ja encaminada.

La conclusió correcta no és que Anthropic eliminés definitivament Code de Pro, sinó que va assajar aquesta combinació per a una minoria i va desplegar malament els textos públics.

L’error HERMES.md sí que va tenir un cost directe

Un altre cas era reproduïble. Un usuari de Max 20x va documentar que la cadena exacta HERMES.md en un missatge recent de Git feia que Claude Code enviés les peticions al saldo d’«ús addicional» en lloc de consumir la quota del pla. Va perdre 200,98 dòlars de crèdit mentre encara conservava més del 86% del límit setmanal.

No calia executar l’agent Hermes ni tenir-ne el fitxer al disc. La reproducció mínima creava un repositori buit i feia un commit amb aquella cadena en majúscules; hermes.md en minúscules funcionava. Claude Code incorpora commits recents al prompt del sistema i un detector de harnesses de tercers interpretava erròniament aquell text.

L’incident es va registrar al repositori oficial amb les etiquetes d’error, cost i reproducció confirmada. Un responsable d’Anthropic va anunciar que contactarien les persones afectades, tornarien els diners i afegirien un altre mes de crèdits —200 dòlars en el cas descrit. L’error demostra per què qualsevol canvi automàtic de ruta de facturació ha de ser visible i requerir consentiment clar.

Les queixes de qualitat no eren imaginàries

Anthropic va publicar el 23 d’abril una anàlisi de tres regressions diferents. La primera va començar el 4 de març: Claude Code va passar l’esforç de raonament predeterminat d’high a medium per reduir latència. Molts usuaris van percebre menys capacitat; l’empresa ho va revertir el 7 d’abril.

La segona va arribar el 26 de març. Una optimització havia d’eliminar blocs antics de raonament una sola vegada quan una sessió portava més d’una hora inactiva. Un error mantenia l’ordre activa a cada torn posterior. Claude anava perdent el perquè de les seves decisions, es repetia i triava eines estranyes. Es va corregir el 10 d’abril.

La tercera era una instrucció del prompt del sistema publicada el 16 d’abril per reduir la verbositat: limitava fortament el text entre eines i la resposta final. Una avaluació ampliada va trobar una caiguda del 3% en Opus 4.6 i 4.7. La instrucció es va retirar el dia 20.

Anthropic sosté que l’API i la capa d’inferència no es van degradar intencionadament: els problemes eren al producte Claude Code, l’Agent SDK i Cowork. Com que afectaven porcions diferents del trànsit, l’efecte agregat semblava un empitjorament aleatori. L’empresa va restablir els límits de tots els subscriptors com a compensació.

Límits, latència i cost són el mateix conflicte

Els agents de codi acumulen repositoris, sortides de terminal, raonament i cache. Augmentar l’esforç sol millorar tasques difícils, però eleva latència i consum. Esborrar context estalvia tokens, però pot destruir la coherència. Reduir la resposta abarateix la sortida, però una instrucció massa rígida pot perjudicar el codi.

El vídeo interpreta aquests canvis com retallades impulsades pel cost. Aquesta motivació no està demostrada per a cada incidència. El postmortem sí confirma que latència i ús van influir en dues decisions i que els controls previs no van detectar-ne les regressions.

Després del vídeo, Anthropic va anunciar més capacitat de computació i, el 6 de maig, va duplicar els límits de cinc hores de Claude Code per a Pro, Max, Team i Enterprise amb seient. També va eliminar la reducció en hores punta per a Pro i Max. És una millora real, però els límits continuen sent variables i compartits.

Què haurien de fer usuaris i equips

Abans de contractar, cal consultar la pàgina oficial de la regió i guardar les condicions que apareixen al pagament. Dins de Claude Code convé comprovar si s’està autenticant amb la subscripció o amb una clau ANTHROPIC_API_KEY, perquè aquesta última factura a l’API per separat.

Si s’activa l’ús addicional, és prudent configurar avisos i revisar el tauler després de canvis de versió. Davant d’un consum anòmal, cal conservar versió, model, hora, repositori mínim i captura de quota: el cas HERMES.md es va resoldre perquè algú en va fer una reproducció exacta.

Per a una empresa, la lliçó és no confondre quota amb productivitat. Un agent de 20, 100 o 200 dòlars pot ser rendible si redueix temps verificable; també pot sortir car si els límits aturen la feina o el context fa repetir tasques. La decisió necessita mètriques pròpies, pressupost màxim i una alternativa operativa.

Claude Code no va desaparèixer del pla Pro. El que sí va passar va ser una prova comercial mal aïllada, un error de facturació confirmat i tres canvis de producte que van reduir qualitat durant setmanes. Aquesta diferència importa: permet criticar fets documentats sense convertir cada captura experimental en una política definitiva.