El Xiaomi SU7 Vision GT de Black Ma és real: així van construir el frontal

El Xiaomi SU7 del vídeo no és el prototip oficial de Xiaomi ni una imatge generada per IA. És un cotxe de sèrie al qual el taller de Black Ma ha construït un frontal inspirat en el Xiaomi Vision Gran Turismo. El vehicle roda, els llums funcionen i la peça es pot retirar per recuperar l’aspecte original.

El projecte és visualment espectacular, però té uns límits molt clars: només modifica la carrosseria davantera, no afegeix prestacions i el mateix creador adverteix que una segona fase més radical deixaria de ser apta per circular. Els 15.000 dòlars i dos mesos de feina que cita són dades del canal, sense pressupost ni verificació externa.

D’on surt la idea Vision Gran Turismo

Al segon 2, Black Ma presenta el cotxe com la resposta física a un disseny que normalment viuria en una pantalla o en una única maqueta. La inspiració és el programa Vision Gran Turismo, en què fabricants creen conceptes per al videojoc de Polyphony Digital.

Xiaomi i Gran Turismo van anunciar la seva col·laboració el 2025, primer amb l’arribada del SU7 Ultra a Gran Turismo 7 i amb el compromís de crear un Vision GT. El fabricant va ensenyar el Xiaomi Vision Gran Turismo el 2026 i el va descriure com el 51è concepte del programa i la seva entrada com a 36a marca.

El cotxe de Black Ma és una interpretació independent d’aquell llenguatge formal. No s’ha de confondre amb una edició comercial de Xiaomi ni amb el prototip oficial.

La prova més senzilla: fer-lo derrapar

Al segon 33, el vídeo respon als comentaris que deien que el projecte era fals: el conductor fa derrapar el vehicle davant la càmera. La demostració confirma que hi ha un cotxe funcional sota la carrosseria, però no avalua seguretat, aerodinàmica ni resistència.

El creador ho diu explícitament: sota el frontal continua havent-hi un SU7 normal. No hi ha reprogramació, motor més potent ni «mode de rendiment». El canvi és de disseny i fabricació.

Això també explica per què el comportament bàsic continua sent el del cotxe donant. Una prova curta en un espai controlat no equival a homologació per carretera, ni permet saber què passaria a alta velocitat o en un impacte.

El problema de les proporcions

Al minut 1:04, el dissenyador Tai Yang explica que no podia enganxar la cara del Vision GT directament al SU7. El morro de la berlina ja és més llarg; afegir-hi una peça exterior feia que el conjunt semblés pesant i descompensat.

L’equip va reduir el voladís visual i va acostar el frontal al cos. Això va obligar a renunciar a part de les barres verticals de llum del concepte. La decisió resumeix una regla habitual del disseny: preservar la proporció general pot ser més important que copiar cada detall.

També van trobar un límit al capó. Rebaixar-ne el centre interferia amb el volum mecànic i eixamplar massa els passos de roda engruixia la silueta. La solució va ser comprar un segon capó, tallar-ne una secció i crear una aresta que fa que el pas de roda sembli més tridimensional.

No és una nova estructura del vehicle, sinó un recurs òptic. El vídeo mostra el resultat, però no ensenya càlculs, toleràncies ni proves de fatiga.

Tres capes per construir el frontal

Al minut 2:04, la peça es divideix en tres nivells:

1. la part superior combina para-xocs, aleta i carcassa de llum del SU7;
2. una barra lluminosa horitzontal forma el centre;
3. l’splitter inferior incorpora més elements verticals.

Junts reprodueixen la signatura lumínica en forma de creu. El canal assegura que tots els llums funcionen i que les peces s’ancoren als punts de cargol originals. Per als elements grans utilitza un acabat de fibra de carboni i plaques metàl·liques embegudes.

Reutilitzar fixacions originals facilita tornar a la configuració de sèrie i evita perforar més parts del cotxe. No garanteix, per si sol, que la càrrega sobre cada ancoratge sigui la prevista pel fabricant.

Què falta per considerar-lo un desenvolupament validat

Un kit de carrosseria afecta molt més que l’aparença. Abans d’utilitzar-lo de manera regular caldria comprovar:

• que no tapa sensors, càmeres, radars ni refrigeració;
• que els llums compleixen posició, intensitat i color exigits;
• que les vores i els materials no agreugen lesions;
• que cap peça es desprèn amb vibració o velocitat;
• que no canvia perillosament la càrrega aerodinàmica;
• que matrícula i identificadors continuen visibles;
• que assegurança, garantia i registre accepten la reforma.

La normativa xinesa distingeix entre accessoris menors i canvis de l’estructura, components principals o dimensions. El procediment concret depèn del vehicle i l’ús, de manera que el comentari del vídeo no substitueix una comprovació amb l’autoritat i un centre tècnic.

Una fase reversible i una segona de circuit

Al minut 3:05, el canal reconeix la gran absència: la part posterior continua de sèrie. La «fase dos» preveu tallar-la i completar la transformació. Segons el creador, en aquell punt el cotxe ja no podria ser legal al carrer a la Xina.

La primera fase, en canvi, s’ha concebut perquè es pugui desmuntar el frontal i tornar a conduir el SU7 original. Aquesta reversibilitat és probablement la decisió més pràctica del projecte: separa el vehicle quotidià de l’objecte d’exhibició.

El vídeo anuncia una peça llarga amb tot el procés de disseny i construcció. Fins que no es publiqui, no podem saber el nombre real d’hores, els motlles, els errors ni les proves.

En resum

Black Ma ha convertit una idea digital en una carrosseria tangible resolent tres problemes reals: proporció, volum del capó i integració de llums. El cotxe existeix i es mou, però continua sent un SU7 de sèrie amb un frontal artesanal, no el Xiaomi Vision Gran Turismo oficial ni una versió més potent.

El valor del vídeo és veure com un concepte impossible es negocia amb les restriccions d’un vehicle existent. El límit és igualment important: conduir en una gravació no prova seguretat ni legalitat. La millor part del disseny és que, de moment, permet retirar l’experiment i recuperar el cotxe original.