Tony Hawk juga a GeoGuessr: deu llocs que expliquen la seva vida sobre el monopatí

Rainbolt acostuma a identificar països a partir d’un pal, una carretera o el color del sòl. En aquest vídeo canvia les regles: no demana a Tony Hawk que reconegui grans monuments, sinó deu llocs vinculats a la seva pròpia vida. La geografia es converteix així en una màquina de records.

El repte té dues rondes de cinc punts. La primera mostra indrets que Hawk havia visitat, triats després d’excavar en fotos familiars i publicacions antigues. La segona se centra en skateparks. L’objectiu no és només acostar-se al mapa, sinó recuperar la història associada a cada coordenada.

Newport i Tokyo: el record apareix abans que el mapa

La primera imatge ensenya un edifici i un aparcament al costat de l’aigua. Hawk no reconeix el paisatge actual fins que Rainbolt explica que allà hi havia rampes. Aleshores recorda els X Games de Providence i Newport, a Rhode Island, el 1996. El circuit de carrer quedava al costat del mar i ell volia saltar-hi després de la ronda.

No sabia si l’aigua tenia prou profunditat. Un membre d’ESPN va lligar una pedra a una corda i va improvisar una mesura abans de donar-li permís. És una anècdota absurda però molt pròpia de l’època: una competició professional, una caiguda d’uns quants metres i una comprovació de seguretat feta a mà.

La segona pista és una escultura de balena en un parc de Tokyo. Hawk identifica la ciutat de seguida perquè hi havia fotografiat els fills en visites separades per molts anys. Ha viatjat a Tokyo desenes de vegades, però el que fixa el lloc a la memòria no és cap competició: és la possibilitat de repetir la mateixa foto amb una nova generació i, ara, amb un net.

Etiòpia, una dent trencada i una carretera de 1975

A Etiòpia, la visió d’una església excavada a la roca activa un altre record. Hawk hi havia anat en un viatge solidari relacionat amb l’accés a l’aigua. Algú li va suggerir portar el monopatí durant l’excursió i fer un kickflip prop de l’església. La fotografia resultant sembla situada al costat d’una caiguda enorme, tot i que ell mateix ja no recorda exactament fins on es va acostar.

La quarta localització no és un parc ni un hotel, sinó una clínica dental de Geòrgia. Durant una gira, Hawk i Kevin Staab feien una rutina conjunta a la rampa vertical de Kona Skatepark, a Jacksonville. Staab va quedar curt en un salt i el cos li va impactar al cap; una de les dents frontals postisses de Hawk va sortir disparada.

Com que havien de continuar el trajecte, va demanar ajuda a les xarxes. El dentista va obrir la consulta en diumenge i li va reparar la dent camí de Savannah. Rainbolt localitza l’edifici anys després a partir del nom i d’aquella publicació.

L’última foto de la ronda és el Halfway Inn de Baixa Califòrnia, situat a prop del paral·lel 28. La família Hawk s’hi va aturar el 1975 durant un viatge per carretera des de San Diego fins a l’extrem de la península. Tony tenia set anys. El germà gran volia trobar onades per fer surf i el pare va portar tota la família per una carretera que només feia poc que s’havia completat.

De Detroit a una casa-pista d’Atenes

La ronda de skateparks comença prop de Hamtramck, dins l’àrea de Detroit. Hawk reconeix el traçat perquè hi havia anat en cotxe, però protesta que el parc no aparegui etiquetat al mapa. Rainbolt ho converteix en una petita missió paral·lela: si el vídeo serveix d’alguna cosa, que almenys més pistes quedin ben identificades.

La segona localització sembla un carrer residencial d’Atenes i no hi ha cap rampa visible. El secret és que el parc és dins la casa. The Ramp House és un habitatge de Papagou on les superfícies corbes connecten l’espai domèstic amb el monopatí.

Hawk hi va arribar amb la dona i dos amics després que un d’ells en trobés la pista. Van contactar amb l’agent immobiliari i amb la resident, que va apartar els mobles perquè poguessin patinar. Ell recorda haver pujat a la pica de la cuina mentre calculava que una taula descontrolada podia trencar els plats o la televisió. L’espai encara existeix com a allotjament, però la seva gràcia és conceptual més que pràctica: una casa patinable continua sent una casa plena d’objectes fràgils.

El parc promès a Nathan Lazarus

El tercer skatepark té una història de televisió. Tony Hawk va participar a Are You Smarter Than a 5th Grader? i un nen anomenat Nathan Lazarus el va ajudar amb una resposta. Van guanyar 175.000 dòlars per a la fundació de Hawk, i el patinador va prometre que algun dia hi hauria un parc amb el nom de Nathan.

La promesa es va complir a Nederland, Colorado. El grup local NEDSK8 feia anys que treballava per construir una instal·lació pública; la fundació hi va afegir finançament amb la condició de dedicar-la al jove. El Nathan Lazarus Skatepark va obrir el 2009.

Hawk no situa el poble al primer intent, però recorda una gran càpsula de formigó i el trajecte cap al nord. La història mostra que el seu record espacial no depèn només de les formes: barreja carreteres, persones i compromisos.

Indigo: un skatepark com a infraestructura social

La pista següent és rural i verda. Hawk reconeix l’Indigo Skate Camp, en una comunitat zulu prop de Durban, Sud-àfrica. El projecte utilitza el monopatí com a porta d’entrada a l’educació, la confiança i la mentoria de joves.

Hawk hi va anar dues vegades amb Laureus i recorda el talent i l’entusiasme dels participants. També explica que hi va conèixer Thalente Biyela, que havia viscut al carrer a Durban i acabaria desenvolupant una carrera com a patinador.

La localització canvia el sentit del joc. Ja no es tracta de reconèixer on Tony Hawk va competir, sinó de veure què pot fer una instal·lació quan esdevé punt de trobada. The Skatepark Project, l’organització que va fundar el 2002, continua treballant precisament per crear espais públics gratuïts i inclusius en comunitats amb pocs recursos.

Dodge Park i el llegat del pare

L’última imatge és Dodge Skatepark, a Columbus, Ohio. Hawk el reconeix perquè el seu pare, Frank Hawk, en va ajudar a dissenyar les formes a finals dels anys vuitanta. Frank tenia experiència construint rampes de fusta, però un parc públic de formigó plantejava una pregunta nova: quin tipus de patinador l’utilitzaria durant dècades?

El disseny va combinar una part quadrada, una de rodona i un recorregut sinuós inspirat en els parcs de la primera generació. Tony no el va visitar fins al 2022. Va trobar el formigó molt degradat, però també una comunitat que hi havia après a patinar i l’havia adoptat com a lloc de reunió.

Després d’aquella visita, el parc es va rehabilitar mantenint-ne l’esperit. Hawk hi va tornar i va sentir que el cercle es tancava: una obra del pare havia sobreviscut prou per connectar generacions.

El resultat final és menys un examen de GeoGuessr que una biografia construïda amb coordenades. Rainbolt aporta la investigació visual; Hawk hi afegeix persones, accidents, família i compromís social. Els deu punts demostren que un lloc es recorda millor quan alguna cosa important hi va passar.