Uns Samsung de 8 dòlars són els millors IEM del món? Què demostren les mesures

Uns auriculars Samsung de 8 dòlars poden sonar extraordinàriament bé? Sí, sobretot si la unitat és bona, segella correctament i s’equalitza per adaptar-ne la resposta. Això no demostra, però, que els Samsung EO‑IA500 siguin objectivament «els millors IEM del món». El vídeo de Sharur arriba a aquesta conclusió després d’un procés que inclou mesurar cada canal, corregir-los per separat, substituir les puntes, canviar esquerra i dreta i inserir els auriculars molt profundament.

La descoberta és valuosa perquè mostra fins on poden arribar un transductor econòmic i l’equalització paramètrica. El titular, en canvi, amaga el cost, la dificultat i les limitacions de l’experiment. Tampoc hi ha una prova d’escolta cega amb diverses persones ni una mostra de múltiples unitats que permeti generalitzar el resultat.

Resposta curta: són els millors IEM del món per 8 dòlars?

No es pot afirmar amb les proves presentades. El creador mostra que la seva unitat de l’EO‑IA500 té una extensió d’aguts i una distorsió molt bones al seu banc de mesura. Després d’equalitzar-la, prefereix el resultat als Moondrop Variations i diu que el timbre s’apropa als Audeze LCD‑5.

Aquesta és una experiència legítima, però personal. «Millor» pot referir-se a resposta en freqüència, distorsió, imatge, comoditat, aïllament, durabilitat, consistència entre unitats o preferència d’escolta. El vídeo mesura bé algunes d’aquestes dimensions, no totes.

1. Quin model analitza realment el vídeo?

Sharur identifica els auriculars com a Samsung EO‑IA500, uns auriculars amb cable de 3,5 mm. La fitxa oficial de Samsung confirma un disseny de dues vies amb un woofer i un tuiter dedicats, resposta declarada de 20 Hz a 20 kHz i impedància de 32 ohms.

Hi ha una confusió important a la descripció del vídeo: l’enllaç de compra, marcat com a afiliat, diu AKG EO‑IG955. Samsung manté una fitxa diferenciada per a l’EO‑IG955, que també té connector de 3,5 mm, 32 ohms, micròfon i tres botons, però és un altre número de model.

Per tant, qui vulgui reproduir la prova ha de verificar el codi complet de l’article i no comprar només per la fotografia o pel text de l’enllaç. L’article no pot confirmar què entrega actualment cada venedor ni si una unitat de mercat és original. El preu de 8 dòlars és el que afirma el vídeo, no un preu oficial universal o garantit.

2. Què té d’especial el disseny de dues vies?

Segons el vídeo, l’EO‑IA500 combina un transductor dinàmic d’11 mm per als greus amb un altre de 8 mm per als aguts en una disposició coaxial. Situar les fonts sobre un eix comú pot facilitar una radiació més coherent que separar-les físicament, però la geometria per si sola no determina la qualitat final. També compten el filtre, la cambra acústica, les ventilacions, l’amortiment, el broquet i l’ajust a l’orella.

El creador compara aquesta idea amb els monitors coaxials Genelec. La semblança és conceptual, no una identitat tecnològica. La tecnologia MDC de Genelec integra diafragma de mitjans, suspensió, tuiter i guia d’ones per controlar la directivitat i reduir la difracció. Un monitor actiu de sala també incorpora amplificació, filtres, caixa, control de dispersió i calibratge. Dir que tots dos són coaxials no significa que utilitzin «la mateixa tecnologia» en un sentit complet.

La comparació amb els Moondrop Variations també enfronta arquitectures molt diferents. Els Variations combinen un transductor dinàmic per als greus, dues armadures balancejades per als mitjans i dos transductors electroestàtics per als aguts. Tenir més transductors o una tecnologia més exòtica no garanteix automàticament una resposta millor; però tampoc es pot atribuir una diferència de distorsió només al fet d’utilitzar armadures balancejades.

3. El detall ocult: de fàbrica no li agraden

El vídeo és molt més matisat que el titular. Sharur explica que, sense equalització, els Samsung sonen massa enfangats i inflats. Les veus presenten artefactes i congestió. Les puntes incloses no li segellen l’orella, i la seva unitat té més energia al canal dret en greus i mitjans alts.

Per obtenir el resultat que qualifica d’excepcional, fa això:

1. mesura separadament l’auricular esquerre i el dret;

2. corregeix el desequilibri amb equalització independent per canal;

3. aplica una equalització paramètrica cap a l’objectiu PEQdB HiFi;

4. utilitza puntes SpinFit W1 perquè les originals no li segellen;

5. intercanvia esquerra i dreta al programari;

6. es posa físicament cada auricular al costat contrari, amb el cable per sobre de l’orella;

7. busca una inserció profunda que desplaci la ressonància cap als 8,4 kHz.

El Qudelix‑5K pot fer aquesta correcció perquè ofereix PEQ independent de deu bandes per als canals esquerre i dret. La documentació també adverteix que qualsevol filtre amb guany positiu necessita marge de nivell o preamplificació negativa per evitar saturació digital.

Això converteix la proposta en un projecte d’optimització, no en una compra de 8 dòlars llesta per escoltar. Per a una persona que ja té el mesurador, el Qudelix i les puntes, el cost marginal pot ser mínim. Per a qui comença de zero, els accessoris i el temps superen àmpliament el preu de l’auricular.

4. Per què l’ajust i el segell canvien tant el so?

Un IEM necessita segellar el conducte auditiu per reproduir els greus tal com s’han dissenyat. Una petita fuita pot reduir molt la resposta baixa. La profunditat d’inserció també modifica la longitud acústica entre el broquet i el timpà, i desplaça ressonàncies i cancel·lacions als aguts.

Sharur observa justament això: amb una inserció convencional apareix una ressonància al voltant de 7 kHz, un buit posterior i pics a la zona superior. Quan gira els auriculars i els introdueix més, la ressonància es mou i la resposta mesurada li sembla més suau.

Aquest resultat no és transportable de manera exacta a totes les persones. Els conductes auditius varien en longitud, volum, curvatura i impedància. Una punta que segella una orella pot ser incòmoda o inestable en una altra. Forçar una inserció profunda per perseguir una corba de laboratori tampoc és necessari per gaudir dels auriculars: l’ajust ha de ser estable i còmode, sense dolor ni pressió excessiva.

5. Mesurador IEC 60318‑4 i B&K 5128 no són el mateix

El vídeo utilitza dos tipus de dades. D’una banda consulta mesures públiques fetes amb un Brüel & Kjær 5128; de l’altra, mesura la seva unitat amb un clon d’un simulador IEC 60318‑4, sovint anomenat «711».

La diferència és important:

• l’IEC 60318‑4 defineix un simulador d’orella oclosa principalment representatiu entre 100 Hz i 10 kHz;

• la mateixa norma adverteix que no reprodueix les fuites d’una orella real i que hi ha grans variacions entre individus;

• per sobre de 10 kHz el dispositiu es pot usar com a acoblador, però ja no simula una orella humana;

• un clon econòmic pot afegir toleràncies de fabricació i calibratge que no coneixem;

• el B&K Type 5128 incorpora pavelló, conducte amb geometria humana i una càrrega acústica dissenyada per cobrir fins a 20 kHz.

Les mesures serveixen per comparar insercions, canals i equalitzacions dins del mateix banc. Cal anar amb més cautela quan es barregen corbes de dispositius diferents o quan es llegeixen petites diferències als aguts com si fossin exactament el que sentirà qualsevol oient.

6. Una resposta en freqüència bona és molt important, però no és «la veritat» única

La resposta en freqüència descriu el nivell reproduït a cada freqüència i és una de les variables més relacionades amb la tonalitat percebuda. Equalitzar dos auriculars cap a una mateixa corba pot fer que sonin molt més semblants. És precisament la gran lliçó pràctica del vídeo.

No existeix, però, un únic objectiu universal. Un estudi d’escolta doble cec publicat per l’AES va trobar una corba preferida de mitjana davant de diverses alternatives, però també partia d’una població i unes condicions concretes. La preferència individual de greus i aguts pot variar.

La incertesa creix a l’extrem superior. Un estudi posterior sobre IEM va trobar preferència per més energia per sobre de 10 kHz que en un objectiu anterior, però també que el resultat depenia del llindar auditiu de cada persona. Edat, anatomia i capacitat d’escoltar freqüències altes canvien la resposta preferida.

L’objectiu PEQdB HiFi utilitzat al vídeo és una elecció del creador i del seu ecosistema de mesures. Pot agradar molt, però no és una norma internacional ni demostra per definició fidelitat perfecta.

7. Què demostren les xifres de distorsió?

En les gràfiques del vídeo, l’EO‑IA500 es manté per sota del 0,1% de distorsió harmònica total en bona part de la banda al nivell inferior i per sota del 0,5% al nivell superior. La seva unitat dels Variations ronda el 0,2% en moltes freqüències, amb pics propers al 0,5%, i augmenta en alguns punts quan puja el nivell.

És un resultat excel·lent per als Samsung mesurats. No prova, tot sol, una diferència audible ni una superioritat global. La percepció depèn de la freqüència, l’ordre dels harmònics, el contingut musical, el nivell i l’emmascarament. Una xifra total tampoc explica si la distorsió és de segon, tercer o un altre ordre.

Per comparar de manera robusta caldria:

• calibrar el mateix nivell acústic;

• repetir col·locacions i insercions;

• mesurar diverses unitats de cada model;

• publicar les dades i la cadena de calibratge;

• fer una prova d’escolta cega amb l’equalització i el volum controlats.

El vídeo iguala nivells al mesurador, una bona pràctica, però l’autor sap quin producte escolta i ha construït personalment l’ajust. Les expectatives i l’adaptació poden influir en una comparació oberta.

8. El problema de la variació entre canals

La mateixa unitat que rep el veredicte de «millor del món» presenta un desequilibri suficient perquè la imatge estèreo resulti dolenta abans de corregir-la. Això és un inconvenient, no «literalment cap desavantatge».

L’equalització independent pot arreglar diferències de magnitud si s’han mesurat bé. No corregeix necessàriament defectes intermitents, diferències de fase, problemes mecànics o una unitat que canvia amb l’ús. Tampoc és una solució accessible per a qualsevol telèfon o reproductor.

La variació observada en mesures públiques suggereix que comprar una sola unitat no garanteix reproduir el resultat. En un producte molt econòmic, adquirir diverses parelles i seleccionar-ne una encara pot ser viable per a un aficionat, però ja no és la mateixa proposició que recomanar cegament qualsevol EO‑IA500.

9. Pot sonar igual que uns Audeze LCD‑5?

Sharur diu que, un cop equalitzats al mateix objectiu, el timbre és gairebé idèntic al dels LCD‑5 i que la diferència principal és l’escala i la sensació física dels greus. Aquesta comparació il·lustra el poder de la tonalitat, però no estableix equivalència completa.

Els Audeze LCD‑5 són auriculars oberts circumaurals amb transductors magnètics planars de 90 mm. La seva geometria interactua amb el pavelló auditiu i deixa passar so exterior. Els Samsung són intraauriculars tancats al conducte. Encara que una sonda mesuri corbes semblants al timpà, poden diferir en sensació espacial, aïllament, fuites, comoditat, escena percebuda i acoblament amb el cos.

El preu elevat tampoc compra només resposta en freqüència: inclou materials, construcció, ajust, reparabilitat, accessoris, control de qualitat i posicionament comercial. Això no significa que sonin necessàriament millor per a tothom, sinó que la comparació «4.500 contra 8» redueix productes molt diferents a una sola dimensió.

10. Guia prudent per provar la idea

No cal comprar un simulador d’orella d’entrada. Una prova sensata pot avançar per etapes:

1. confirmar que el model és EO‑IA500 i que la procedència és fiable;

2. provar les puntes incloses i buscar un segell estable, sense forçar profunditat;

3. escoltar si la imatge se centra i si un canal sembla més fort;

4. aplicar el preset general del vídeo amb el preamplificador de −2,5 dB;

5. ajustar greus i aguts moderadament segons l’oïda, no perseguint cada pic d’una corba aliena;

6. només comprar equip de mesura si es vol convertir l’afició en experimentació repetible;

7. comparar a igual volum i, si és possible, sense saber quin dispositiu està sonant.

L’equalització publicada pot ser un bon punt de partida, però no pot corregir el canal específic de cada unitat sense una mesura pròpia. Copiar la correcció esquerra/dreta d’una altra parella podria empitjorar la imatge.

També cal protegir l’oïda. L’Organització Mundial de la Salut recomana mantenir una mitjana inferior als 80 dB i recorda que el temps segur baixa ràpidament amb el volum. Un bon segell ajuda a no competir amb el soroll exterior apujant el nivell.

L’afiliació comercial

La descripció declara que el creador obté comissió de les compres qualificades d’Amazon i inclou enllaços afiliats a auriculars, puntes, DAC i mesurador. Això no invalida les mesures ni l’opinió, però és informació rellevant per interpretar la recomanació.

96ia no reprodueix aquests enllaços com a recomanacions comercials. Sobretot, cal tenir present que l’enllaç etiquetat a la descripció no coincideix amb el número de model analitzat al discurs.

Conclusions

El vídeo demostra una idea potent: un transductor barat amb bona extensió i baixa distorsió pot competir tonalment amb productes molt més cars quan es mesura i s’equalitza bé. També mostra que el preu no prediu de manera fiable la preferència d’una persona.

No demostra que qualsevol Samsung EO‑IA500 sigui el millor IEM del món ni que l’experiència costi només 8 dòlars. El resultat depèn d’una unitat concreta, un segell alternatiu, una inserció poc convencional, un objectiu propi, correcció independent per canal i equip addicional. La falta de proves cegues i de múltiples unitats impedeix convertir l’entusiasme del creador en un rànquing universal.

La conclusió més justa és menys espectacular i més útil: l’EO‑IA500 pot ser una base excepcionalment econòmica per experimentar amb equalització, però la qualitat final és la del sistema complet —auricular, unitat, punta, anatomia, mesura i DSP—, no la d’una etiqueta de 8 dòlars.

Preguntes freqüents

Quin model recomana el vídeo?

El discurs analitza el Samsung EO‑IA500. La descripció, però, enllaça un AKG EO‑IG955, que és un model diferent. Cal comprovar el codi abans de comprar.

Sona bé sense equalització?

Segons el mateix creador, no: el troba enfangat, inflat i congestionat de fàbrica. La valoració extraordinària arriba després d’aplicar PEQ.

Puc copiar el preset de la descripció?

Sí, com a punt de partida, respectant el preamplificador de −2,5 dB. No corregeix el desequilibri particular de la teva unitat i pot requerir ajustos segons el segell i l’oïda.

Necessito un Qudelix‑5K?

No per aplicar una equalització general si el teu sistema ja ofereix PEQ. Sí que necessites una eina capaç d’equalitzar esquerra i dreta per separat si vols corregir una diferència específica entre canals.

Necessito comprar un acoblador IEC 60318‑4?

No per escoltar-los. Només és necessari si vols mesurar la teva unitat i crear una correcció individual. Un clon barat tampoc equival automàticament a un banc calibrat.

Una distorsió del 0,1% sempre sona millor que una del 0,5%?

No necessàriament. Cal considerar freqüència, nivell, ordre dels harmònics, música i llindar auditiu. Ambdues xifres poden ser molt baixes en moltes condicions.

És segur inserir-los tan profundament com al vídeo?

L’ajust ha de ser còmode i sense dolor. No cal reproduir una profunditat concreta del creador; cada orella és diferent i perseguir una ressonància del mesurador no justifica forçar la inserció.