autosuficiència alimentària agricultura hort ramaderia permacultura alimentació vida rural

Quanta terra cal per ser autosuficient? Revisem el càlcul d’1,05 hectàrees

Un vídeo estima que una persona necessita 1,05 hectàrees per produir menjar i pinso. Revisem els càlculs, la dieta, els animals i tot el que falta per convertir-ho en un pla real.

La resposta curta: 1,05 hectàrees, però només dins d’un model molt concret

El vídeo de Stocks and Tomatoes intenta respondre una pregunta enorme amb un càlcul comprensible: quanta terra necessitaria una persona per produir tot el seu menjar? El resultat és 10.500 metres quadrats, és a dir, 1,05 hectàrees, si també cultiva l’aliment dels animals. Si compra aquest pinso, rebaixa l’estimació fins als 3.500-4.000 metres quadrats.

La xifra és útil per entendre ordres de magnitud, però no és una superfície universal ni garanteix una autosuficiència completa. Depèn del menú triat, del rendiment local, de l’aigua, de la fertilitat del sòl, de les pèrdues, de l’experiència i de com s’alimenten gallines i cabres. A més, alguns totals anuals verbalitzats al vídeo no coincideixen amb les quantitats diàries de partida.

La conclusió més sòlida no és «amb una hectàrea n’hi ha prou», sinó aquesta: en el model proposat, tres quartes parts de la superfície productiva es destinen a alimentar animals. El tipus de dieta pesa tant o més que el nombre de calories.

Quin menú pren com a punt de partida

El càlcul imagina una persona adulta de 70 quilos que necessita 2.500 quilocalories diàries. El repartiment de macronutrients és:

  • 105 grams de proteïna;
  • 75 grams de greix;
  • 350 grams d’hidrats de carboni.

L’aritmètica energètica encaixa: proteïnes i hidrats aporten aproximadament quatre quilocalories per gram i els greixos, nou. El resultat és de 2.495 quilocalories, pràcticament l’objectiu fixat.

Per arribar-hi, el vídeo dibuixa un menú diari amb quatre ous, 150 mil·lilitres de llet de cabra, 20 grams de formatge, 100 grams de carn, 80 grams de llegums, 500 grams de patata, 175 grams de cereal, 600 grams de fruita, 300 grams d’hortalisses i oli d’oliva. La carn procediria principalment de cabrits, pollastres d’engreix i gallines al final de la vida productiva.

És una hipòtesi de treball, no una recomanació nutricional. Les necessitats d’energia canvien molt segons edat, sexe, mida corporal, activitat, clima i estat de salut. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària fixa per als adults una ingesta de referència de proteïna de 0,83 grams per quilo i dia; els 1,5 grams per quilo del vídeo són una elecció força superior, que podria respondre a una activitat física elevada però no s’ha de generalitzar.

El primer problema: les quantitats diàries i anuals no acaben de quadrar

Abans de convertir aliments en metres quadrats, cal que la base anual sigui coherent. Multiplicar el menú diari per 365 dona:

Aliment Quantitat diària Conversió anual
Ous 4 unitats 1.460 unitats
Llet de cabra 150 ml 54,8 litres
Formatge de cabra 20 g 7,3 kg
Carn 100 g 36,5 kg
Llegums 80 g 29,2 kg
Patata 500 g 182,5 kg
Cereals 175 g 63,9 kg
Fruita 600 g 219 kg
Hortalisses 300 g 109,5 kg

En canvi, en el tram de planificació agrícola el vídeo treballa, entre altres valors, amb uns 240 quilos de patata, 80 de cereal, 19 de llegums, 270 de fruita i 140 d’hortalisses. Les quantitats més altes podrien incorporar un marge de collita, però això no s’explica de manera homogènia i, en el cas dels llegums, la xifra és inferior a la necessitat calculada.

Aquesta diferència no invalida l’exercici, però sí que impedeix presentar els metres quadrats finals com una resposta precisa. En un projecte real caldria separar clarament:

  1. la quantitat comestible que arribarà al plat;
  2. les pèrdues durant collita, selecció i conservació;
  3. la part reservada per a llavor;
  4. el marge de seguretat per anys dolents.

Si es barregen aquests conceptes, es pot comptar un marge dues vegades en alguns cultius i oblidar-lo en d’altres.

Com arriba als 2.000 metres quadrats d’aliment per a la persona

El vídeo reparteix la superfície destinada directament a aliment humà així:

  • 350 m² de patata;
  • 400 m² de cereals;
  • 300 m² de llegums;
  • 150 m² d’hort;
  • 500 m² de fruiters;
  • 300 m² d’oliveres.

La suma és exactament 2.000 m². Com a plànol conceptual és fàcil d’entendre, però el rendiment no és una constant. Una mateixa superfície pot produir quantitats radicalment diferents segons varietat, sòl, pluviometria, reg, temperatura, plagues, pendent, densitat de plantació i coneixement tècnic.

Els fruiters i les oliveres, a més, no ofereixen el rendiment madur el primer any. Cal superar el període d’implantació i contemplar l’alternança de collites. Els cereals i llegums demanen rotacions, i una rotació ben dissenyada pot requerir més superfície que la parcel·la collida aquell any.

La FAO recorda que la fertilitat sostinguda depèn d’analitzar el sòl, corregir desequilibris, reciclar nutrients i combinar cultius i rotacions. Extreure aliments cada temporada sense retornar prou nitrogen, fòsfor, potassi i micronutrients redueix progressivament el rendiment.

Les cabres i les gallines consumeixen el 75% de la terra productiva

Per obtenir els aliments d’origen animal, la proposta inclou:

  • vuit gallines ponedores;
  • 23 pollastres d’engreix cada any;
  • dues cabres femelles i un mascle.

El terreny per produir-ne el menjar es calcula en 4.100 m² per a les cabres i 1.800 m² per a les aus. Són 5.900 m² dels 7.900 m² agrícoles totals: gairebé un 75%.

Aquest repartiment és la dada més reveladora de tot el vídeo. La llet, el formatge, els ous i la carn aporten nutrients valuosos, però convertir cultius en aliment animal requereix terra addicional. Una dieta amb menys productes ramaders, o la compra parcial de pinso, canvia completament el resultat.

Per a les cabres es proposen 2.500 quilos d’alfals o veça, 200 quilos de gra i 120 quilos de faves, pèsols o altres lleguminoses. Per a les aus, 360 quilos de cereal, 120 de llegum i 30 de gira-sol, complementats amb restes.

El pinso no es pot calcular només amb quilos de collita

Aquí hi ha una de les incerteses tècniques més grans. En remugants, les racions s’han de formular sobre matèria seca, no confondre el pes de farratge verd, ensitjat o fenc. L’aigua pot representar una gran part del pes fresc. Com a referència orientativa, Penn State indica consums pròxims al 2,5-3% del pes viu en matèria seca per a cabres de producció de carn; les necessitats canvien amb el pes, el creixement, la gestació i la lactació.

Les gallines tampoc poden mantenir producció i salut amb qualsevol barreja de cereal, llegum, gira-sol i sobres. La FAO assenyala que una ració avícola ha d’aportar energia, proteïna, aminoàcids essencials, minerals, vitamines i aigua. Les ponedores necessiten una atenció especial al calci i al fòsfor, a més de sodi, aminoàcids i micronutrients.

Per tant, abans d’assignar metres quadrats a pinso caldria:

  • definir el pes i la fase productiva de cada animal;
  • formular una ració completa amb un veterinari o nutricionista animal;
  • convertir cada ingredient a matèria seca i nutrients disponibles;
  • incloure fenc per a l’hivern i pèrdues d’emmagatzematge;
  • reservar aliment per a cries i animals de reposició.

Si cal comprar sal, correctors minerals, vitamines o medicaments, el sistema pot ser molt autònom, però ja no és totalment autosuficient en sentit literal.

Produir llet i carn tot l’any també exigeix gestionar cicles biològics

Dues cabres no produeixen una quantitat fixa de llet cada dia de manera indefinida. Hi ha gestació, part, pic de lactació, descens i període sec. També hi pot haver problemes de fertilitat, malalties o pèrdua d’una cria. Mantenir un mascle tot l’any consumeix recursos; recórrer a un servei extern redueix animals propis, però importa un servei al sistema.

Amb les gallines passa una cosa semblant. La posta varia amb l’edat, les hores de llum, la raça, la salut, la muda i l’alimentació. Els ous necessaris per menjar, incubar i renovar el grup no són intercanviables. Els pollastres d’engreix requereixen espai, aliment, maneig sanitari i un sistema legal i higiènic de sacrifici.

Una planificació robusta no parteix només de la producció mitjana. Ha d’incorporar la capacitat de resistir una temporada dolenta sense quedar-se sense reproductors, llavors o reserves.

Una dieta equilibrada no es pot validar només amb proteïna, greix i hidrats

Els macronutrients serveixen per quadrar energia, però no demostren que el menú sigui nutricionalment complet. També cal comprovar fibra, vitamines, minerals, àcids grassos essencials, aigua i biodisponibilitat.

La proposta inclou molta fruita i verdura —900 grams diaris en total—, una base vegetal abundant i llegums. Tot i això, convindria revisar especialment nutrients com iode, vitamina D, vitamina B12, omega-3, seleni, calci i sodi segons els aliments concrets, el sòl, l’exposició solar i la situació personal. Dir que la fruita aporta «tots els micronutrients» seria massa ampli.

Les recomanacions generals de l’AESAN prioritzen una dieta variada i predominantment vegetal, amb cereals integrals, llegums, fruita, hortalisses, fruits secs i oli d’oliva. També proposen peix diverses vegades per setmana i, en la guia de 2020, entre dos i quatre ous setmanals. Els quatre ous diaris del model s’allunyen molt d’aquest patró general. Això no converteix automàticament el menú en perjudicial per a tothom, però sí que justifica una revisió individual amb un dietista-nutricionista abans de dissenyar tota una finca al seu voltant.

De 7.900 a 10.500 m²: el marge és menys generós del que sembla

La suma de cultius humans i aliment animal dona 7.900 m². El vídeo hi afegeix un 10% per clima i imprevistos, arrodoneix a 9.000 m² i després reserva espai per a casa, graner, camins i altres usos fins a arribar a 10.500 m².

Matemàticament, entre 9.000 i 10.500 hi ha 1.500 m², no 100. Aquesta reserva d’infraestructura és plausible, però ha de constar de manera clara.

El 10% de seguretat agrícola pot ser modest per a una persona que depèn del sistema per menjar. Una sequera, una pedregada o una malaltia no redueixen tots els cultius de manera independent; poden afectar-ne molts alhora. La resiliència real demana diversitat, aigua segura, reserves de més d’una temporada, varietats adaptades i un pla alternatiu.

També falten usos que poden ocupar superfície o exigir recursos externs:

  • captació i emmagatzematge d’aigua;
  • compostatge i gestió de fems;
  • hivernacle, viver i banc de llavors;
  • tanques i franges de protecció;
  • conservació en fred o assecat;
  • llenya o energia per cuinar i processar;
  • eines, recanvis, combustible i atenció veterinària.

Per això, una hectàrea amb sòl profund i reg fiable no equival a una hectàrea seca, pedregosa o amb fort pendent.

Què canvia si es compra l’aliment dels animals

El vídeo planteja una segona opció: produir els aliments destinats a la persona, però comprar el pinso i el farratge. A partir dels 2.000 m² de cultiu humà, hi suma marge i infraestructura fins a estimar 3.500-4.000 m².

És una reducció gran, però no és autosuficiència total: la petjada territorial del bestiar continua existint, només queda fora de la finca. Pot ser una decisió pràctica i sensata, sempre que es descrigui bé. D’una manera semblant, comprar sal, llavors, fertilitzants, medicaments o electricitat no fa fracassar necessàriament un projecte d’autoproveïment; simplement obliga a definir què vol dir «autosuficient».

Per a una família, la superfície tampoc s’ha de multiplicar o dividir de manera mecànica. L’habitatge i alguns equips es comparteixen, però les calories, l’aigua i gran part de la producció alimentària creixen amb el nombre i les necessitats dels membres. Els ramats tenen, a més, escales mínimes i cicles que no es fraccionen fàcilment.

La dimensió legal a Espanya

Tenir aus i cabres per a autoconsum no elimina totes les obligacions. El Reial decret 637/2021 defineix l’explotació avícola d’autoconsum, en limita la capacitat a 0,15 unitats de bestiar major i prohibeix comercialitzar-ne animals, carn, ous o altres productes. També estableix requisits de registre i bioseguretat adaptats al tipus d’explotació.

Les cabres estan subjectes a normes d’identificació, registre i traçabilitat. El Reial decret 787/2023 regula la identificació individual i les dades que han de constar als registres. A això s’hi poden afegir normes de la comunitat autònoma, urbanístiques, municipals, de benestar animal, sanitat, escorxador i seguretat alimentària.

Abans de comprar animals cal consultar l’oficina agrària o veterinària competent i l’ajuntament. Una finca amb prou metres quadrats no és necessàriament una finca on l’ús ramader estigui permès.

Un mètode millor per calcular la superfície pròpia

L’estimació del vídeo pot convertir-se en una eina molt més fiable si s’aplica en aquest ordre:

  1. Mesurar el consum real. Registrar durant setmanes una dieta que sigui viable i nutricionalment revisada.
  2. Passar a necessitats anuals netes. Multiplicar per 365 i separar cada aliment.
  3. Afegir pèrdues i llavor. Calcular per producte, no amb un únic percentatge genèric.
  4. Usar rendiments locals conservadors. Prioritzar dades de la zona i experiències de diverses temporades.
  5. Dissenyar rotacions. Incloure adobs verds, descansos, fertilitat i control de plagues.
  6. Fer un pressupost d’aigua. Relacionar cultiu, clima, sistema de reg i reserves.
  7. Formular les racions animals. Treballar amb matèria seca i nutrients, no només amb tones de cultiu.
  8. Simular anys dolents. Comprovar què passa amb un 30% o un 50% menys de collita.
  9. Incloure infraestructura i normativa. Casa, magatzem, camins, distàncies, fems i permisos.

La fórmula bàsica per a cada cultiu seria:

superfície = producció bruta anual necessària ÷ rendiment local conservador

La producció bruta ha d’incloure la part comestible, pèrdues, llavor i reserva. Després s’hi suma la terra requerida per rotació, infraestructura i seguretat; no s’ha d’amagar tot dins d’un únic marge.

Conclusió

El vídeo fa bé dues coses: converteix una aspiració abstracta en una llista d’aliments i mostra que alimentar animals pot dominar l’ús de la terra. La seva estimació d’1,05 hectàrees és una base visual útil per a una persona amb una dieta concreta, bons rendiments i una infraestructura ben resolta.

No és, però, una resposta universal. Hi ha incoherències entre algunes quantitats diàries i anuals, manca una formulació nutricional completa dels pinsos, i els rendiments, l’aigua, les rotacions i els anys dolents poden canviar molt el resultat. Tampoc es pot afirmar que una dieta sigui equilibrada només perquè quadren calories i macronutrients.

La pregunta correcta no és només «quants metres quadrats necessito?», sinó quin sistema alimentari puc mantenir durant dècades, també quan falla una collita o un animal? Per respondre-la bé cal combinar dieta, agronomia, aigua, ramaderia, conservació, legalitat i reserves. En aquest marc, 1,05 hectàrees és un escenari interessant; no una promesa d’autosuficiència.

Contrast i context

Fonts consultades

10 fonts
  1. 01
  2. 02
    Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) EFSA sets population reference intakes for protein
  3. 03
    Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) Valors dietètics de referència
  4. 04
    Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) Recomanacions dietètiques saludables i sostenibles
  5. 05
    Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) Soil fertility
  6. 06
    Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) Poultry nutrition and feeding
  7. 07
  8. 08
  9. 09
  10. 10

Font de treball

Transcripció amb marques de temps

10 fragments
Consulta la transcripció
  1. 0:00 , obre el vídeo en una pestanya nova

    Existen multitud de vídeos en YouTube calculando cuánto terreno necesitas para ser autosuficiente. Hay mucha gente que dice que es simplemente una hectárea. Hay gente que con menos de cinco dice que no haces nada. Pero, ¿sabéis lo que he visto en común, que falta en esos vídeos? Un cálculo real de las calorías que consume una persona, además desgranado por macro y micronutrientes, para que no solo sea autosuficiencia de supervivencia, sino que nos permita llevar una dieta equilibrada. Así que me he puesto con ello. He tardado bastante tiempo en hacerlo, en conseguir cuadrar todos los alimentos y los macronutrientes necesarios para una dieta. Pero por fin aquí os traigo el vídeo de la autosuficiencia definitiva. No solo vamos a calcular estos productos que necesitamos, sino vamos a tener en cuenta cuánto terreno, qué cultivos y sobre todo qué animales. Y no solo eso, sino qué alimentación necesitamos para dar de comer a esos animales que más tarde nos van a dar de comer a nosotros. Todo calculado en un mismo vídeo. Me he pegado un currazo. Así que antes de seguir, por favor, te pido que dejes un like si te está gustando el vídeo. Nada, lo minimizas un momentito, le das a la flechita y ya con eso pues yo me siento contento y feliz después del curro que me he metido. Vamos a empezar. He puesto aquí autosuficiencia para una persona, ¿vale? 2500 kcalorías. Hay gente que necesita más, hay gente que necesita menos. Esto está calculado más o menos para mí. Con esta cifra me quedo, digamos, en una dieta normocalórica en la que ni subo ni bajo de peso. Y [resoplido] además hay que tener en

  2. 1:22 , obre el vídeo en una pestanya nova

    cuenta que son bastantes calorías, ya que la vida de campo, la autosuficiencia requiere de determinado trabajo físico y eso hace que tengas que comer más. Y como os he dicho, lo he querido llevar a un extremo, ya es que queremos una dieta balanceada, así que he calculado los gramos de proteína necesarios, las grasas y los hidratos de carbono. Nos vamos a ir a 105 g de proteína por día calculado, pues yo más o menos que rondo los 70 kg, a más o menos 1,5 g de proteína por kilo de peso corporal. Las grasas, uno con algo de peso corporal serían 75 g y todos los demás los rellenamos con la que considero la mejor fuente energética, aunque los que tobró seguramente se me pongan nerviosos con este vídeo. Vivan los hidratos de carbono, 350 g al día. Y aquí abajo tengo desglosado todos los alimentos, siempre partiendo de mis preferencias personales, tanto en la comida en sí como de los animales que me gusta y sé cuidar. Esto puede variar ya en función de cada uno y también pues tener en cuenta que es difícil cuadrar esto con los macronutrientes porque si metes un alimento con proteína y grasas te sube una, te baja otras, en fin, que me he comido bastante la cabeza. Vale, tendríamos en consumo diario cuatro huevos de nuestras gallinas, 150 [resoplido] ml de leche, que en este caso será leche de cabra, 20 g de queso, que también lo haremos con la leche de nuestras cabras, 100 g de carne, en este caso será un consumo mixto entre los cabritos que paran esas cabras, también algunos pollos de engorde y nuestras gallinas ponedoras cuando se vayan quedando

  3. 2:48 , obre el vídeo en una pestanya nova

    viejas. Tenemos 80 g de legumbres, 500 g de patata, 175 g de cereal. Aquí tendríamos nuestras dos principales fuentes de hidratos de carbono junto a 600 g de fruta que nos aportarán todos los micronutrientes y vitaminas tan esenciales que no podemos sacar de otros sitios. Tenemos también 300 g de verdura, sumando ahí un poquito de fibra a nuestra dieta y metiendo más micronutrientes. Y por último, el oro líquido aceite de oliva de nuestros propios olivos. Aquí podéis ver que me lo he llevado al consumo anual. No voy a leerlo todo por no hacerlo demasiado largo. Simplemente multiplicado esta cantidad diaria por 365. Lo que sí os voy a comentar porque sorprende así a la vista todo lo que tiene que comer un ser humano, que esto sería 912,500 calorías anuales, 38,3 kg de proteína, 27,3 kg de grasa y 127,75 kg de hidratos de carbono. Ya te digo, si quieres saber las cifras anuales, para el vídeo y las puedes leer aquí. 60 huevos, 55 L de leche, en fin, aquí tenéis toda la lista. Voy a borrar la pizarrita y vamos a adentrarnos en profundidad en todo esto. ¿Cómo podemos realmente producirlo? Cuánto terreno necesitamos. Y ya os he dicho, no solo eso, qué animales vamos a necesitar y qué comida además van a necesitar comer esos animales para ni siquiera tener que ir a comprar, pienso, producirlo todo en nuestra propia casa. Y sigamos calculando los siguientes pasos de esta autosuficiencia total, ¿vale? Vamos a hablar ahora de los animales necesarios para alcanzar esas producciones. En concreto, he añadido ocho gallinas

  4. 4:22 , obre el vídeo en una pestanya nova

    ponedoras que nos proveerán de esos maravillosos huevos y por tener variedad de carne he metido aquí unos 23 pollos de engorde anualmente. También incluiríamos para satisfacer el consumo tanto de carne como sobre todo de leche y queso, dos cabras, hembras y también tendríamos un macho pues para que produjeran cabritos y para poder pues también ordeñarlas y sacar esa propia leche. Eh, luego pasaremos a calcular también lo que comen estos. Y aquí he ido anotando la superficie total de todos estos cultivos que son los cultivos dedicados para la alimentación humana, [resoplido] que ha ido sumando uno a uno hasta llegar a la superficie de 2,000 m², ¿vale? 2000 m son lo que necesitamos para los cultivos humanos a los que luego sumaré los animales. ¿De dónde vienen esos 2000 m²? Pues de los 240 kg de patata que necesitamos, aproximadamente 350 m². Estos son cifras aproximadas, dependerá del terreno de cada uno, de lo que se le dé mejor y peor. En fin, que al final esto es pues muy aproximado y un poco pues basado en mi experiencia y en los cálculos que he hecho yo, ¿no? Luego necesitaríamos 80 kg de cereal para consumo humano, que necesitaríamos unos 400 m², los 19 kg de legumbres en 300 m², 140 kg de verdura en 150 m² de huerto. [resoplido] Luego tendríamos 270 kilazos de fruta, que sería más o menos unos 500 m cuad que estarían llenos de distintos árboles frutales. En el punto de los frutales sería importante, una cosa que siempre digo y es que para no tener toda la fruta durante la misma etapa del año, normalmente en los veranos o los finales de primavera es cuando más árboles frutales empiezan a producir, sería

  5. 6:01 , obre el vídeo en una pestanya nova

    importante poner producciones bastante escalonadas, ¿vale? algunos, pues por ejemplo, como las fresas que empiezan a producir pronto, luego nos iríamos quizás a los nísperos, luego tendríamos ya al baricoquer, luego llegarían manzanas, peras, uvas, ciruelas, todo este tipo de productos. Luego daríamos también bastante importancia a los granados que nos producirían a partir de noviembre y nos podrían durar hasta enero, una cosa así. Y luego deberíamos meter también algún cultivo de cítricos que nos estuviera dando cosecha hasta que volvieran a llegar esas fresas. Esto está un poco basado en mi experiencia, lo que se da por mi zona y ya te digo, en otras zonas pues quizás hay otros frutales que interesarían más. Y luego pues también para sacar 14 L de aceite de oliva necesitaríamos unos 300 m² más o menos de olivar. También decir que esto está calculado a milímetro para las cifras que os he dado antes, pero ya sabéis cómo es el campo, cómo es la agricultura, cómo es la ganadería y que a veces la incertidumbre es lo que reinan estas cosas. Así que yo sumaría por lo menos un 10%, un 20% a la cifra final que veamos por si en algún momento tenemos alguna plaga que produce una parte menos. Eh, los olivos no dan ese año una buena carga de aceituna para poder curarnos en salud y tener una mayor producción y así también pues incluso hacer conservas por si en algún momento se dan mal las cosas. Pero bueno, eso lo tendremos en cuenta al final. De momento aquí tenemos los cultivos humanos, los animales necesarios y vamos a desglosar ahora la alimentación de esos animales para

  6. 7:28 , obre el vídeo en una pestanya nova

    seguir sumando terreno a esta cifra de aquí. Y seguimos, como os he comentado, con los cultivos necesarios tanto para las cabras como para esas gallinas y esos pollos que van a suplir sobre todo en este caso nuestra ración de proteína, aunque bueno, también de grasa diaria. Os tengo que confesar algo. Si bien la nutrición me gusta mucho y todos los datos anteriores, pues con algo de trabajo no me ha sido demasiado difícil sacarlos. A pesar de haber tenido cabras, no soy un experto en alimentación de cabras, tampoco he plantado cereal, así que todas las cifras y los tipos de alimentos que vais a ver en esta parte de aquí, pues me he tenido que basar en informaciones de internet, pero yo creo que así a ojo, son bastante certeras, aunque siempre puede haber un pequeño margen de error y me gusta advertirlo. Empezaremos en los cultivos para las cabras. Aquí hemos puesto alfalfa beza. Básicamente las cabras se alimentan de materia vegetal, ya sea fresca o seca y necesitaríamos unos 2500 kg al año para la alimentación de estas tres. Y esto se nos llevaría 3,000 m². Es una barbaridad de espacio que ya ahora iremos sumando aquí a la zona de arriba de la superficie total. decir que si sacáramos a pastorear estas cabras fuera de nuestro propio terreno a monte público o algún sitio así, pues podríamos ahorrarnos toda esta cantidad de terreno y así ser autosuficiente con menos. Pero ya te digo, en este vídeo he querido plantear la autosuficiencia completa sin salir de nuestra parcela ni de nuestro recinto. También tenemos un poco de cereal en grano como complemento, que serían 200 kg al año,

  7. 8:54 , obre el vídeo en una pestanya nova

    para lo que necesitaríamos unos 600 m² de cultivo. Y luego, eh esto solo lo he preguntado a la inteligencia artificial sobre la alimentación de estos animales. Me ha recomendado también que para tener una dieta completa habría que incluir las abas, los guisantes o algún tipo de leguminosa, unos 120 kg al año que nos irían a 500 m². En total, ya veis que esto suma un buen una buena porción de terreno a nuestras necesidades, porque en total serían 4100 m² y estamos hablando simplemente de tres animales. Como veis, lo he sumado por aquí arriba y luego entraremos en la cifra total. Aquí tenemos para los cultivos para las gallinas y los pollos. decir que normalmente se nos viene a la cabeza directamente el cereal, pero también he creído interesante porque yo al final he hecho pienso, de ponedoras para que pongan más huevos y tengan una alimentación balanceada y hay ciertas cosas que simplemente con el cereal o los desperdicios del huerto que también nos ayudarían a complementar eh la comida tanto de las cabras como las gallinas podrían faltar. Así que para hacer una dieta equilibrada, además del cereal, que serían 360 kg y necesitaríamos unos 1,000 m², pues hemos añadido aquí también unas cuantas abas guisantes y y leguminosas que además como las tenemos cultivadas para las cabras, pues también daremos unos 120 kg a nuestras gallinas y nuestros pollos, haciendo una superficie de 500 m². También plantaremos algo de girasol, por incluir algo de grasa en la dieta de nuestras gallinas, aunque bueno, [resoplido] también podríamos añadirle quizás aceite de oliva, podría ser una glasa saludable para nuestras gallinas,

  8. 10:26 , obre el vídeo en una pestanya nova

    ¿no? Pero en todo caso con 30 kg de pipas de girasol, 300 m², pues ya tendríamos ahí una alimentación completamente balanceada que ya os digo, se complementaría con los excedentes del huerto y cosas así. Para la alimentación de las gallinas, necesitamos algo menos que para la de las cabras y se nos iría a 100 m². En total, sumado estas tres cosas nos iríamos a 7900 m². Y diréis, "Ya hemos acabado, ¿no? Tenemos calculado los metros cuadrados que necesitamos para la alimentación humana y a su vez para la alimentación de los animales que nos van a a dar de comer." Pero claro, hay que tener en cuenta varias cosas, ¿vale? Lo primero, ese porcentaje que os he dicho de la incertidumbre del campo, del clima, de un mal cultivo o lo que sea, que serían 7,900 m², ¿cuánto le sumamos aquí? Yo diría que mínimo tener un 10% más de cultivo, más de terreno por si alguna cosa se nos da mal. Entonces, voy a agacharme por aquí. Serían 7900 más esos 10% serían unos 800. Mira, vamos a irnos directamente a los 9000 m², ¿vale? que se reduzca ese margen de incertidumbre. Pero claro, aquí falta otra cosa y es que tendremos que vivir en algún sitio. También pues quizás tener una nave de aperos para poder guardar herramientas y todo tipo de cosas para poder guardar, por ejemplo, toda esta alfalfa que recogeremos y parte de ellas haremos alpacas en seco para guardar todo este cereal. Entonces, claro, si le sumamos esas cosas, eh sumado a que haya unos pasillos y que no todo vaya pegado, el huerto con los olivos y tal, yo creo que deberíamos sumar incluso otros 100 m², ¿no? Así que

  9. 12:04 , obre el vídeo en una pestanya nova

    volvemos a tachar esta cifra y llegamos aquí a 10,500 m². Recordar que esto es una persona que consuma 2,500 calorías. Y esto pues me parece una cifra bastante realista, sinceramente, porque he visto muchos vídeos que decían que con una hectárea tres personas podrían ser completamente autosuficientes, pero si tienes que echar de comer a todos los animales, pues yo creo que no. Yo creo que se necesitaría bastante más. También decir, he querido hacer una alimentación aquí equilibrada. Yo soy una persona que, por ejemplo, basa sobre todo mi proteína en los lácteos y en los huevos. Hm. Y quizás eh no como tanto carne como otras personas. Se he decidido aquí incluir un poco más, pero incluso incluso se podría llegar a vivir simplemente con una de las dos cabras para tener por lo menos un poco de aporte de leche y poder hacer queso y aumentar aquí el número de gallinas. Se podría para alguien más carnívoro o que prefiera la carne de cabra eliminar unos cuantos pollos y meter más cabras. O sea, que las combinaciones son infinitas y al final depende de los gustos personales de cada uno. Pero creo que ha sido un análisis bastante completo, que con estos 10,500 m² efectivamente no solo satisfacemos nuestras calorías necesarias, sino que tendríamos una dieta completamente balanceada y una estimación realista de lo complicado al final que es ser autosuficiente, ¿no? Luego, pues en el mundo real, en la vida común de cada día, pues seguramente no nos interese tener tantísimo terreno para nuestras cabras o tantísimo terreno para plantar cereal para nuestras gallinas y simplemente sería más

  10. 13:38 , obre el vídeo en una pestanya nova

    sencillo ir a cualquier tienda a comprarlo y ahorrártelo. En ese caso, si tomamos la autosuficiencia simplemente como el espacio necesario [resoplido] para cultivar nuestra propia comida, pero con comprando los insumos de los animales, pues veis que nos quedaríamos en una cifra mucho más pequeñita de unos 2,000 m². que sumado [resoplido] quizás ese porcentaje de incertidumbre y ese terreno para eh la casa, la nave y demás, pues quizás nos iríamos a los 3,500, 4,000 m². En ese caso sí que diría que una hectárea da para toda la familia. ¿Qué os ha parecido este cálculo? ¿Veis unas estimaciones correctas? Vosotros habríais añadido más de una cosa y más de otra. Me ha dolido dejar fuera de juego los frutos secos, que es un cultivo también bastante productivo, meter unos almendritos y tal. Lo que pasa que como contienen tanta grasa se me para cuadrar la proteína se me subía mucho el número de grasa, pero sería también pues quizás un cultivo interesante que nos podría hacer tener menos animales o menos de otro tipo de cosas. En fin, que creo que ha quedado una guía bastante interesante y hemos llegado a una cifra bastante aproximada. Te vuelvo a repetir que si te ha gustado el vídeo, pues dale al botón de like y sobre todo revisa que me estés siguiendo, que muchos de los que veis mis vídeos no lo sabéis porque lo recomiendo el algoritmo, pero ni siquiera me estáis siguiendo. Así que si te ha gustado el vídeo, dale al botoncito, la campanita y todas esas movidas que decimos los youtubers. Y nada más, me despido de vosotros. Muchísimas gracias como siempre por verme y nos vemos en el siguiente.