Papi Gavi reacciona a Myke Towers i Bizarrap #42/66

Una col·laboració esperada des de feia anys

Papi Gavi dedica el vídeo a la BZRP Music Sessions #42/66 de Myke Towers i Bizarrap, una col·laboració que arribava carregada d’expectatives. Abans de prémer el botó de reproducció recorda que una part del material s’havia filtrat molt temps enrere, encara que ell ja no en conservava amb precisió ni la base ni l’estructura.

Aquesta distància li permet reaccionar gairebé com si fos una estrena completa. Espera una proposta diferent del que havia estat escoltant últimament i considera que la trobada pot beneficiar tots dos artistes. Myke Towers aporta versatilitat i una identitat vocal molt reconeixible; Bizarrap disposa d’un format que pot presentar aquesta identitat en diversos registres dins d’una mateixa peça.

El resum se centra exclusivament en els comentaris de Papi Gavi. La reproducció musical que ocupa bona part del vídeo no es transcriu ni es reprodueix aquí, i no s’inclou cap vers de la cançó.

Una primera part pensada per arribar a més públic

La reacció inicial és positiva, però continguda. Papi Gavi percep una entrada melòdica i accessible, orientada a funcionar en ràdio, plataformes i entorns més comercials. No la considera dolenta; de fet, diu que li agrada, però nota que no desplega encara la faceta de Myke Towers que més espera.

El comentarista associa aquesta primera secció a un registre conegut de l’artista: una combinació de melodia, ritme urbà i frases fàcils de retenir. El judici no és un rebuig al pop o a l’èxit comercial. És una comparació interna. Sap que Myke pot canviar de cadència i adoptar un to més contundent, i interpreta l’inici com una preparació per a aquest contrast.

També hi reconeix una marca de producció pròpia de les sessions de Bizarrap. La base deixa espai a la veu i construeix una expectativa de canvi. Per a Papi Gavi, el valor de la peça no queda tancat durant els primers minuts perquè l’estructura sembla anunciar una altra cara.

El gir visual i sonor que ordena la sessió

Un dels moments que més celebra és la transició. El vídeo i la música canvien de fase d’una manera que li sembla natural, sense que la unió resulti dissimulada o forçada. Aquesta frontissa és essencial perquè la publicació funciona com dues experiències connectades, no només com una cançó lineal.

El material de presentació del llançament explica aquesta doble naturalesa. D’una banda hi ha la nova Music Session; de l’altra, “BOOBYTRAP”, una gravació feta el 2021, un fragment de la qual havia circulat durant anys entre els seguidors. La numeració #42/66 i el muntatge converteixen l’estrena en una recuperació del passat i una peça nova al mateix temps.

Papi Gavi no analitza la transició amb terminologia de producció. La seva resposta és immediata: l’entrada visual li sembla potent i la combinació eleva l’interès. En un vídeo de reacció, aquesta espontaneïtat és part de la informació, perquè mostra exactament on l’obra aconsegueix sorprendre una persona que ja coneixia els rumors.

La segona part mostra la jerarquia de Myke Towers

Quan arriba el registre més dur, l’entusiasme augmenta de manera clara. Papi Gavi parla de força, convicció i jerarquia. El que el convenç no és només la velocitat o l’agressivitat de la base, sinó la sensació que Myke Towers domina l’espai sonor i se situa per sobre de la producció sense perdre claredat.

La comparació fa que la primera part li sembli més suau, fins i tot una mica descafeïnada, però només en relació amb el segon tram. Aquest matís és important: no canvia retrospectivament la seva opinió positiva sobre l’entrada; afirma que la diferència de potència és tan gran que reordena tota la sessió.

També creu que els seguidors de Myke Towers gaudiran especialment d’aquesta cara. Hi reconeix el tipus de presència que ha construït la reputació de l’artista en registres de rap i trap, i destaca la facilitat amb què pot passar d’una proposta melòdica a una interpretació més autoritària.

Dues cançons i dos públics dins del mateix llançament

En la conclusió, Papi Gavi interpreta l’estrena com dues cançons complementàries. La primera pot circular amb facilitat en contextos generalistes; la segona respon al material que una part del públic esperava des de la filtració. Aquesta distribució permet que el llançament atengui tant l’oient que busca una peça immediata com el seguidor que vol una actuació més crua.

La fitxa oficial a Spotify també presenta la publicació com “Myke Towers: Bzrp Music Sessions, Vol. 42/66”, mentre que la comunicació del llançament vincula la sessió amb “BOOBYTRAP”. No cal considerar-les rivals. El projecte utilitza el contrast com a principal recurs narratiu.

Per al reactor, això reforça la idea que Myke Towers pot mantenir el nivell en estils diferents. No tot el que fa encaixa igual amb els gustos personals de Papi Gavi, però la capacitat de canviar de registre és precisament el que el porta a descriure’l com un artista de molt talent.

Valoració final: un bon encontre que acaba molt amunt

Papi Gavi acaba amb una valoració molt positiva. Celebra la combinació amb Bizarrap, el videoclip, la recuperació de la part esperada i la promesa que hi ha més música de Myke Towers en camí. La reacció passa de la curiositat inicial a una aprovació clara quan la peça mostra tota la seva estructura.

El principal retret és de proporció: la primera meitat li sembla menys intensa quan es compara amb la segona. Però el llançament converteix aquesta desigualtat en un recorregut. Comença amb una cara apta per a una audiència àmplia, introdueix una transició marcada i reserva el màxim impacte per al tram associat a l’expectativa antiga.

La sessió funciona, segons la seva lectura, perquè no obliga Myke Towers a triar una sola identitat. El mostra melòdic i contundent, comercial i fidel a un registre més dur. Bizarrap actua com a arquitecte del canvi i la reacció de Papi Gavi confirma que la segona arribada és el moment que dona sentit al conjunt.