Elon Musk després del judici d’OpenAI: IA superhumana, Mart i centres de dades a l’espai

Poques hores després de perdre el cas contra OpenAI, Elon Musk va seure amb Randall Lane, de Forbes, per parlar del veredicte i, sobretot, de la seva visió del futur. La conversa recorre OpenAI, SpaceX, Neuralink, la intel·ligència artificial, els robots humanoides i una possible indústria de computació alimentada pel Sol fora de la Terra.

El format barreja fets, objectius empresarials i prediccions personals. És important no posar-los al mateix nivell: el resultat judicial ja s’ha produït; una ciutat autosuficient a Mart, milers de milions de robots o un petawatt de computació lunar són escenaris que Musk considera possibles, no projectes amb data i viabilitat demostrades.

Què va decidir realment el cas contra OpenAI

El 18 de maig de 2026, un jurat federal de nou persones va concloure que Musk havia esperat massa per presentar les reclamacions contra OpenAI, Sam Altman, Greg Brockman i Microsoft. El jurat tenia una funció consultiva, però la jutgessa Yvonne Gonzalez Rogers va adoptar el veredicte i va desestimar les pretensions.

Musk acusava els responsables d’OpenAI d’haver abandonat la missió de benefici públic amb què l’organització va néixer com a entitat sense ànim de lucre. En l’entrevista, compara la transformació amb una apropiació gradual: primer una estructura de benefici limitat i, després, una empresa valorada en centenars de milers de milions.

La decisió es va basar en els terminis legals, no en una resolució de fons que declarés provades totes les acusacions de Musk. Ell considera que això crea un precedent perillós per a les donacions a organitzacions benèfiques i afirma que apel·larà. És la posició d’una de les parts; OpenAI ha negat que la demanda defensés l’interès públic i ha presentat el litigi com un intent d’un competidor per frenar-la.

Un mateix objectiu darrere de diverses empreses

Lane pregunta com pot dirigir iniciatives tan diferents. Musk respon que no es desperta buscant una innovació aleatòria, sinó que treballa al voltant de problemes que considera decisius per al futur de la civilització.

Tesla encaixa en la transició cap a energia sostenible, vehicles autònoms i robots. Neuralink persegueix interfícies entre cervell i ordinador. Musk destaca aplicacions per a persones amb paràlisi, lesions cerebrals o pèrdua de la parla, i imagina recuperar visió o mobilitat en casos extrems. Algunes funcions assistives ja s’han provat en participants, però les capacitats més ambicioses que descriu continuen sent objectius clínics, no tractaments disponibles de manera general.

SpaceX ocupa el centre de la resposta. La seva finalitat, segons Musk, no és només llançar satèl·lits o vendre connexió a internet, sinó estendre la vida i la consciència més enllà d’un planeta. Les empreses semblen separades, però ell les presenta com parts d’un sistema: energia, transport, automatització, comunicacions i capacitat humana.

La prova d’una civilització multiplanetària

Musk proposa una condició estricta per parlar d’una colònia real. Si els subministraments de la Terra s’aturessin, la comunitat de la Lluna o de Mart hauria de poder continuar creixent. Un campament dependent de llançaments constants no seria una segona civilització, només una extensió fràgil de la primera.

Calcula que caldria transportar aproximadament un milió de tones de material per construir una base industrial autosuficient. Per això considera essencial una nau orbital completament reutilitzable: reduir el cost per càrrega i augmentar dràsticament el ritme de vols.

També matisa que convertir-se en multiplanetaris no significa abandonar la Terra. El nostre planeta és incomparablement més habitable que Mart o la Lluna. L’argument de Musk és de redundància a molt llarg termini: si tota la vida conscient depèn d’un sol món, un desastre global podria acabar amb la trajectòria de la civilització.

IA més intel·ligent que els humans en un o dos anys

La predicció més immediata és també una de les més contundents. Musk creu que en un o dos anys podria existir una IA indiscutiblement superior als humans en tots els àmbits, inclosa la invenció. Diu sentir alhora entusiasme i por, perquè observa avenços gairebé cada vegada que es lleva o se’n va a dormir.

La data no és un consens científic ni una garantia. Conceptes com «superar tota la intel·ligència humana» depenen de quines capacitats es mesurin, i un sistema excel·lent en proves cognitives no adquireix automàticament autonomia, criteri o accés al món físic.

Mirant cap al 2031, pronostica que la intel·ligència digital superarà la capacitat tecnològica agregada de la humanitat. També situa el parc de robots humanoides entre cent milions i mil milions d’unitats i diu que l’economia mundial podria duplicar-se en cinc o set anys. Són extrapolacions d’un creixement molt ràpid; el vídeo no aporta un model econòmic que les demostri.

Per què Musk vol portar la computació a l’espai

La limitació física de la IA és l’energia. Musk parteix d’una observació certa: el Sol produeix una quantitat d’energia immensament superior al consum de la humanitat. A partir d’aquí imagina satèl·lits d’IA alimentats directament per energia solar, sense el mateix cicle de dia i nit ni la mateixa competència pel sòl que tenen els centres de dades terrestres.

Starship, afirma, podria arribar a posar en òrbita més de deu mil satèl·lits de comunicacions cada any. Per a la computació proposa una escala encara més gran: transportar uns deu milions de tones anuals amb una densitat aproximada de cent quilowatts per tona permetria desplegar un terawatt nou cada any.

El pas següent seria fabricar panells, radiadors i estructures a la Lluna i llançar-los amb un sistema electromagnètic. Això podria portar la infraestructura cap a l’escala del petawatt. El càlcul és un exercici de límit físic, no un pressupost: deixa oberts costos, manteniment, radiació, refrigeració, comunicació, reparacions i l’impacte de desplegar tanta massa.

Túnels, medicina programable i avions elèctrics

Quan Lane li demana quins sectors encara tenen espai per a nous innovadors, Musk torna als túnels. Les ciutats tenen edificis tridimensionals però una xarxa viària gairebé plana; afegir nivells subterranis permetria, en teoria, multiplicar les rutes disponibles. Reconeix que l’obra és difícil i anima altres empreses a competir amb The Boring Company.

La segona oportunitat és la medicina basada en ARN sintètic. Musk descriu el pas de descobrir molècules per assaig i error a escriure instruccions biològiques. La metàfora del «medicament digital» és potent, però saber quina seqüència produir, enviar-la al teixit correcte i demostrar-ne seguretat continua sent una feina científica i reguladora enorme.

També veu marge en avions elèctrics. No ofereix un disseny concret; els presenta com un problema encara obert per als emprenedors presents.

El llegat que voldria deixar

Musk cita Nikola Tesla, Thomas Edison, Benjamin Franklin, Isaac Newton, Shakespeare, Henry Ford i Jensen Huang. Admira especialment Ford per haver sistematitzat la fabricació massiva de productes complexos i Huang per la infraestructura informàtica que ha fet possible l’actual onada d’IA.

La resposta final és molt més breu que les prediccions: voldria ser recordat com algú que va fer una contribució útil al progrés de la civilització. L’entrevista mostra què significa «útil» dins la seva escala mental: no una sola aplicació, sinó energia, intel·ligència i indústria capaces d’estendre’s més enllà de la Terra.

Aquest marc ajuda a entendre tant l’ambició com el risc dels seus pronòstics. Musk raona des dels límits físics i projecta corbes exponencials; convertir aquests límits en enginyeria segura, assequible i governable és la part que el futur encara ha de demostrar.