Bloquejos d’IP de LaLiga: què va aprovar realment el Congrés i per què no és encara una derrota de Tebas

El vídeo de BaityLive celebra que Javier Tebas «finalment ha perdut» la batalla pels bloquejos d’adreces IP amb què LaLiga combat les retransmissions il·legals. L’autor hi veu tres gols: una iniciativa aprovada al Congrés, possibles reclamacions de negocis afectats i una ofensiva pública de Cloudflare contra el sistema.

El canvi és real: el Congrés ha reconegut el risc de perjudicar serveis legítims i ha demanat més proporcionalitat. Tanmateix, el text aprovat no converteix LaLiga en responsable subsidiària, no concedeix indemnitzacions i no anul·la la resolució judicial que empara els bloquejos.

Per què una IP compartida pot deixar fora webs innocents

El punt de partida és la sentència ferma del Jutjat Mercantil número 6 de Barcelona de 18 de desembre de 2024. Segons la versió publicada per LaLiga, la resolució permet bloquejar dinàmicament adreces IP utilitzades per distribuir sense autorització continguts audiovisuals seus. El març de 2025, el mateix jutjat va desestimar les peticions de nul·litat presentades, entre d’altres, per Cloudflare i RootedCON.

El conflicte tècnic apareix perquè una IP no sempre equival a una sola web. Xarxes de distribució de continguts com Cloudflare poden servir molts dominis des d’una mateixa adreça. Si una operadora talla tota aquesta IP perquè un servei il·lícit la utilitza, també pot impedir l’accés a pàgines que no tenen cap relació amb la pirateria.

La PNL cita el cas de Transporta’m, una aplicació catalana gratuïta d’informació de transport que havia patit interrupcions coincidents amb partits. Aquest efecte col·lateral és el nucli del debat: ningú no discuteix que els titulars puguin defensar els drets audiovisuals, sinó si la mesura emprada està prou ajustada a l’objectiu.

Els tres «gols» que explica BaityLive

El primer gol és parlamentari. El 29 d’abril de 2026, la Comissió d’Economia, Comerç i Transformació Digital va aprovar, per 19 vots a 17, una proposició no de llei d’ERC sobre proporcionalitat i drets digitals davant els bloquejos judicials d’IP.

El segon és la possibilitat que empreses i projectes legítims perjudicats reclamin els danys soferts. El vídeo sosté que diversos advocats estarien preparant accions i que acreditar una caiguda recurrent durant els horaris dels partits podria ajudar a establir una relació causal.

El tercer és la resposta de Cloudflare. L’empresa acusa LaLiga d’impulsar bloquejos amplis sobre IP compartides, sense prou transparència ni supervisió, i defensa actuar contra el contingut il·lícit a l’origen. Baity interpreta aquesta posició pública i la pressió legal com un canvi de força en el conflicte.

La correcció decisiva: el text inicial no és el text aprovat

La confusió principal del vídeo s’entén comparant els dos documents del Congrés. La proposta original, publicada el desembre de 2025, sí que demanava estudiar una reforma que incorporés la proporcionalitat tecnològica i «la responsabilitat subsidiària dels titulars dels drets» en el control dels continguts il·legals.

Abans de la votació, el grup proposant i el grup socialista van pactar una esmena transaccional. El text final va substituir aquella formulació per una altra de més limitada: estudiar una reforma que incorpori la proporcionalitat, la graduació i la consideració adequada dels tercers, evitant afectacions indegudes a serveis legítims.

La responsabilitat subsidiària va desaparèixer. Per tant, afirmar que el Congrés l’ha aprovada o que ara LaLiga ha de pagar automàticament els perjudicis no concorda amb el document oficial publicat el 13 de maig. El matís no és menor: és la diferència entre demanar que s’estudiï un marc més garantista i establir una obligació econòmica concreta.

Què demana realment la PNL

El text aprovat insta el Govern a seguir la informació disponible i estudiar com millorar la coordinació entre els ministeris implicats en l’execució dels bloquejos. També proposa un mecanisme interministerial de seguiment i intercanvi d’informació per avaluar l’impacte sobre aplicacions i serveis legítims.

En l’àmbit normatiu, demana estudiar una reforma compatible amb la Llei europea de serveis digitals i la legislació de propietat intel·lectual. Aquesta eventual reforma hauria de tenir en compte la proporcionalitat tecnològica, la graduació de les mesures i els tercers que poden resultar afectats.

La resolució també defensa el dret a la informació, la llibertat d’expressió i la innovació digital; manté el diàleg amb plataformes, operadores, LaLiga i organismes de drets digitals, i reclama que els bloquejos causin la mínima afectació possible a la ciutadania.

Són orientacions polítiques rellevants, però no ordenen un sistema tècnic nou ni determinen qui ha de respondre per cada incidència.

Una PNL no crea per si sola indemnitzacions

Una proposició no de llei serveix perquè el Congrés expressi una posició i insti el Govern a actuar. No és una llei, no modifica directament la Llei de propietat intel·lectual i no revoca una sentència judicial. El fet que s’aprovi tampoc converteix automàticament en il·lícits tots els bloquejos anteriors.

Una persona o empresa afectada pot explorar les vies de reclamació existents, però haurà de concretar el fonament jurídic, el responsable, el dany real i el vincle causal. Captures, registres d’indisponibilitat i pèrdues acreditables podrien ser proves útils; la PNL, tota sola, no resol aquests elements.

De fet, LaLiga va destacar el 2025 que les peticions de nul·litat examinades pel jutjat no havien acreditat ni quantificat un perjudici. Això no impedeix altres demandes amb fets o proves diferents, però mostra per què dir que reclamar serà «fàcil» és prematur. Cada cas requeriria anàlisi jurídica pròpia.

Cloudflare i LaLiga expliquen dues històries oposades

Cloudflare afirma que el bloqueig d’IP compartides ha deixat inaccessibles milers de webs alienes i ha causat interrupcions greus durant els partits. Considera que bloquejar infraestructura és una eina massa ampla, poc transparent i d’eficàcia limitada, perquè els serveis il·lícits poden canviar ràpidament d’adreça.

LaLiga defensa la legalitat de la seva estratègia i atribueix bona part del problema a l’ús de la infraestructura de Cloudflare per ocultar l’origen dels serveis pirates. També remarca que una resolució judicial ferma va autoritzar els bloquejos i que el jutjat va rebutjar les nul·litats plantejades.

Les dues parts tenen un interès directe en el relat. Les comunicacions corporatives expliquen què sosté cadascuna, però no verifiquen de manera neutral totes les afirmacions. El mecanisme actua sobre infraestructura on poden conviure activitats lícites i il·lícites; la disputa és qui podia evitar el dany.

On és el conflicte el juliol de 2026

Després de la PNL hi ha hagut moviment legislatiu, però encara no la responsabilitat econòmica que descriu el vídeo. El 10 de juliol es va publicar una esmena del PSOE i Sumar al Projecte de llei del cinema que proposa modificar la Llei de serveis de la societat de la informació. El text reforçaria els punts de contacte, la representació legal i el deure de col·laboració dels serveis intermediaris, i esmenta explícitament DNS, VPN i gestors d’IP.

És una esmena en tramitació, no una llei vigent pel simple fet d’haver-se publicat. A més, la seva redacció no incorpora responsabilitat subsidiària de LaLiga ni un dret directe a compensació. Fins i tot pot reforçar les obligacions de col·laboració de proveïdors com Cloudflare amb les autoritats.

La conclusió més precisa és que Tebas ha rebut un avís polític important. El Congrés ha reconegut l’existència de danys col·laterals i ha posat la proporcionalitat al centre del debat. Però la resolució judicial continua dempeus, el règim de responsabilitat no ha canviat en els termes anunciats i les eventuals indemnitzacions encara s’haurien de discutir cas per cas. La batalla s’ha mogut; no està sentenciada.